La Comunitat

Te toca a tu!

2009-02-22T23:07:00.003+01:00

DIVENDRES 20 FEBRER 2009
PROGRAMA 101
"Te toca a tu!"

Sandra:
Ja he arribaaaaaat!!!! Hola!

Carles:
Ah...Hola! Bon vespre Srta. Llabrés...ja veig que ve contenta, no es mal d’entendre...ja tenim aquí el cap de setmana...!

Sandra:
Si...i quin cap de setmana Sr. Riera! No se si estic més contenta perquè podré dormir una miqueta més, perquè ja tenim el carnaval aquí...o perquè diumenge vespre son els Oscars de Hollywood...!

Carles:
Ah, quin programa més estressant, no? Dormir, és una bona opció!

Sandra:
Si, dormir està bé, el que passa es que penso que al final no perdre massa el temps a dins el llit, demà dematí he quedat amb en Benjamí per acabar de compondre les disfresses , sen recorda que sortim a desfilar a la Rua? Suposo que vendrà a veure- nos!

Carlos:
Si, si, si clar, vendré, ((susurrant per ell))
meam si no, ... qui farà les fotos amb las que després torturarà els seus amics?

Sandra:
Què és de graciós Sr. Riera, l’ he sentit!
Hi ha altres coses més dolentes com que te obliguin a fer fotos!!! Es una cosa molt entretinguda, i de resultat inmediat, la tires, click! I ja la tens, un instant immortalitzat per la resta de la teva vida...una monada...

Carlos:
Si, si...una monada! Després em dirà, aquí m’ ha tallat els peus,... aquí el cap, ....aquesta l’ haurem de retocar amb el foto shop, ....aquí tinc els ulls vermells, .....aquesta esta massa a prop, ....aquesta massa enfora...si ja la conec Srta. Llabrés...

Sandra:
AAAaaaaaagghhh, sempre remugant, la nostra relació sembla ja la d’un vell matrimoni malsofrit!

Carles:
Bé, penso que tothom sap que vostè per mi és com una filla, jo soc el seu majordom (una tasca que la meva família ve desenvolupant per la seva,,, des de fa quasi dos segles!) No penso que ningú ens confongui amb un matrimoni...podria esser el seu pare, o padrí!

Sandra:
Ui, com si ara això fos una novetat, ja sap que hi ha molts homes que trien una parella molt mes jove..en fi, aquest no és el nostre cas, però si que és veritat que la nostra convivència a vegades té punts en comú amb un matrimoni...

Carles:
Ah si? Per exemple...

Sandra:
Per exemple...vostè no para de dir-me el que faig malament, o que no faig bé!

Carles:
No s’ ho prengui així, si, es veritat a vegades la reny una mica, però és quasi una reacció paternal...

Sandra:
I...quan em reprotxa que tinc roba meva per tot! Que soc una desorganitzada, que passo massa temps al quarto de bany...

Carles:
Ai, estimadeta meva...((sussurrant)) ...si sapigues el que és la convivència de veritat amb una parella...

Sandra:
Què remuga fluixet???

Carlos:
Qui? Jo?.... Res, res, Srta Llabrés, no estic remugant!

Sandra:
Si que ho fa!

Carlos:
Miri, ara si que li he de donar la raó! Semblem un matrimoni quisquillòs..per cert, sabia vostè que el 52% de les parelles tenen discussions quasi de forma quotidiana per el fet del repartiment de les tasques de la llar??

Sandra:
Ara no me canviï de tema....a més, el 52% em sembla una mica exagerat!

Carlos:
I do no m’ho estic inventant!

Sandra:
Ja! No m’ho digui.... un nou estudi revela aquestes sorprenents dades...

Carlos:
Si senyora! Mes de la meitat de les parelles no es posen d’acord amb això de repartir les tasques domèstiques, cinc punts més per sobre de la mitjana europea! I...és curiós constatar que en el cas de parelles joves arriba fins i tot... al 60%!!! Aquesta distribució de les feines es “font de tensió” en las llars espanyoles... país a on el repartiment és d’ allò manco igualitari, per davant només d’ Italia!!! Així ho revela un informe elaborat per l’institut Ipsos que va esser presentat a Paris fa poques setmanes. Han analitzat la conducta de mes de 2000 ciutadans majors de 18 anys que viuen en parella d´Espanya, França, Italia i Regne Unit. Una dada positiva: el 75% del pares espanyols fomenten entre els seus fills la col·laboració en les tasques de la llar...en això anem deu punts per davant dels nostres colegues europeus! Miri Srta. Llabrés, treure els fems, anar a comprar, cuinar i rentar els plats son les tasques preferides per els entrevistats, ja que ho fan sense protestar en el 50% dels casos, mentres que planxar i fer net el bany son les més detestades!

Sandra:
Es que planxar és un rotllo, t’ agafa un m,al d’ esquena , això si no et cremes!!...i fer el bany...amb pels per tot! El xampú desparramat, el water brut, el mirall ple d´esquitxos...aaaghhhh! Quina pena que la gent discuteixi per aquestes coses...son tan agradables! Amb el senzill que seria fer fifty-fifty! O una setmana per om!

Carlos:
Uuuuu, ara ja demana molt! Amb la posició de la dona dins el mon laboral i igualitari ha fet que les hores d’absència de la llar sigui semblant a la del seu company, l’ home. Això significa que quan tornem a casa hem passat fora una mitja semblant d’ hores i clar, qui és el guapo que es posa a fer feines?

Sandra:
La dona, en la majoria dels casos, pobretes, sempre amb la història sobre l’ esquena..!!! NO, me miri així que jo l’ ajudo molt a vostè!

Carlos: NO FA-RÉ MES CO-MEN-TA-RIS!...per cert, esperem a algú avui?

Sandra:
Si, venen uns amics, en Jose, na Manuela i na Xisca...recorda que hem de fer la quiniela dels Oscar de Hollywood??? I ....ja que venen podríem parlar d’ aquesta interessant qüestió...com es reparteixen les tasques a casa ells????

Carlos:
A quina casa? Perquè a n’ aquesta sempre hem toca a mi...

Sandra:
Sr. Rieraaaaaa!

100 PROGRAMES DE "LA COMUNITAT" !!!

2009-02-22T22:54:00.002+01:00

DIJOUS 19 FEBRER 2009
PROGRAMA 100
" Anem desfressats tot l'any!!"

Sandra:
Hola? Ui..que està de fosc tot, no? Hola...

UN GRAPAT DE PERSONES CRIDEN: SORPRESA!!!

Sandra:
Uiiiiiiiii...ooohhhh..no sé que dir...qui fa festa?

Carles:
Hola Srta. Llabrés...vosté fa festa!

Sandra:
Jo? Jo faig festa? No és ni el meu sant ni el meu aniversari...avui es dijous, dijous llarder Sr. Riera, carnaval, s’ en recorda???

Carles:
Aiiiii, Srta Llabrés quina memòria de peix que té! Avui celebrem 100 vetllades de LA COMUNITAT...100 vespres de tertulia a ca nostra!!!

Sandra:
100? Caramb Sr. Riera si que mos ha retut la cosa, no???
I tota aquesta gent? Si quasi hi sou tots...Presi, Dani, na Joaneta...ah! I aquesta gent desfressada...((fluixet)) m’ ho hagués pogut dir Sr. Riera i hagués estrenat la meva desfressa d´au exòtica del paradis...

Carlos: (fluixet))
No, no,no, Srta Llabrés...aquesta gent no ve desfressada! Es que venen vestits així perque...ells van així cada dia!

Sandra:
Aaaaa, ara si que no entenc res de res...!!!

Carlos:
Vengui que li presentaré a ne LLuis, en Joan, hi ha na Paula la nostra nova veïnada...
I també en Juan Pere Zuazaga, que em penso que ja el coneix, ell es actor! Després es sumarà més gent!

Sandra:
Hola, hola a tos i moltes gràcies per venir a ca nostra, un plaer conèixer-los...i jo que pensava que anaven disfressats, perdonin, eh???

Carles:
Miri... he pensat que com sé que aprecia l’ originalitat...avui m’ he permès la llibertat de convidar a ca nostra a una sèrie de professionals que es podria dir allò de que...VAN DESFRESSATS TOT L’ANY!

Sandra:
Shhhhhhuuut no digui això que se poden enfadar!
Per què diu que van desfressats tot l’ any?

SandCarles:
Molt senzill Srta Llabrés! O es que vostè no coneix ningú que s’ hagi desfressat de bomber, policia, capellà o monja, o infermera...?????

Sandra:
Si! La veritat es que quasi tothom s'ha desfressat d’ alguna d’aquestes professions alguna vegada! No me digui que...

Carles: (interromp))
No son ni un bomber, ni un policia, ni un capellà de bromes! Son autèntics Srta Llabrés!

Sandra:

Caramb quina sorpresa!!! Ara si que m’ alegro , em sento més segura i protegida que mai amb l’ autoritat, un expert en extingir foc, un sanitari i un intermediari amb Deu.... a ca nostraaaaaa!

Carles:
M’ alegro que s’ alegri! M’ ha semblat curiós el fet de que tenim cada dia, al nostre voltant , gent que per un motiu o un altre es posa el seu uniforme per treballar i que gràcies a ell, no hi ha dubte del seu ofici! Per exemple:Si vostè veu un home amb un vestit de feina blau, amb una llapis a l’ orella i una senalla de goma plena de picadís, i una pala a la mà, qui és?

Sandra:
un picapedrer?

Carlos:
Correcte! Si veu un homo impecablement vestit, amb corbata, un maleti negre, que camina ràpid i xerra a tot volum per el seu mòbil, qui és?

Sandra:
Un home de negocis!

Carlos:
Correcte Srta Llabrés! Si veu un senyor amb una bata blanca amb un fonendoscopi penjat pel coll, qui es?

Sandra:
Aquesta també la se! En George Clooney! Eeeee que és broma! Un metge???

Carlos:
Ho veu! Hi ha roba que ja ens dona una pista molt fiable de la professió a la que se dedica la persona que tenim davant ...i ja sap que els infants sempre han volgut imitar als majors...inclús en carnaval! I normalment solen imitar aquelles professions que admiren com per exemple , els que li he dit abans...li he de dir que he convidat a nen Pedro Duque, per allò dels astronautes, ja sap, però no ha pogut venir!

Sandra:
Aaaahhh, ara ho entenc tot! I vostè avui en la vetllada que fa numero 100 de LA COMUNITAT vol fer un petit homenatge a totes aquelles persones que any rere any inspiren a grans i petits per carnaval! Molt original! No hem deixa de sorprendre SR. Riera...

S'UNEIXEN A LA NOSTRA CONVERSA ...UNA INFERMERA , UNA HOSTESA DE VOL I UN CAPELLÀ!

Mamà. marxaré de casa als 40!

2009-02-22T22:42:00.002+01:00

DIMECRES 18 FEBRER 2009
PROGRAMA 99
"Mamà, marxaré de casa als 40!"

Sandra:
Holaaaaa? Que hi ha algú a casa?....Què estrany...

Carles:
Ah...Hola! Bon vespre Srta. Llabrés...Si, estava llegint a la sala d’ estar...

Sandra:
Ah! I que llegia si es pot saber...?

Carles:
Un llibre que vaig comprar quan era molt jovenet...m’ ha portat tants de records...

Sandra:
A...avui està nostàlgic i do? Com es diu el seu llibre?

Carlos:
Ah! Estic tornant llegir EL CONDE DE MONTECRISTO de Alexandre Dumas...

Sandra:
Ah Diuen que és una de les millors novel·les històrica d’ aventures de tots els temps...

Carlos:
Així és...no l’ ha llegit mai?

Sandra:
No Sr. Riera!Encara no...si bé sé una mica la història.

Carles:
Quina llàstima...és un d’ aquets cent llibres que un ha de llegir abans de morir...Tracta de la justícia, la venjança, la pietat i el perdó. Es sol considerar com el millor treball de Dumas...Sembla que va esser concebuda per alimentar la paciència d’ aquells que tenen la desgràcia de patir mal de presó, de fet Srta Llabrés, no son poques les pel·lícules que tene lloc a una presó i on es menciona o recomana la lectura d’ aquest llibre!

Sandra:
Ah...molt bé ...per`com que encara no m’ han duit a tancar...ja el me deixarà un dia d’ aquets...hi ha tants de llibres que encara no he llegit SR. Riera!

Carles:
Si...aquest es un mal de molts de joves com vostè Srta. Llabrés...i no s’ho prengui a mal! Però es que la gent jove llegeix tant poc...i manco novel·la històrica...

Sandra:
Si...suposo que li he de donar la raó...però se n’ adona de la quantitat de preocupacions que tenen avui dia els joves de la nostra comunitat? Amb això no els estic disculpant...s’ ha de llegir més, sense cap dubte...però la crisi...l’ atur...la vivenda...son problemes molt greus i molt quotidians....Miri, sense anar més enfora...avui horabaixa m’ he topat amb na Marta i m’ ha contat que no li ha quedat més remei que compartir pis si vol sortir de ca els seus pares...i no li dic lo malament que ho està passant...

Carles:
Si, si ...no ho dubto...així com està el tema de les hipoteques...

Sandra:
Ui! Hipoteques, d’això no hem parlem...estam xerrant de llogar un piset o un estudi...una cosa pràctica, vaja! A vist els preus??? Està molt complicada la cosa...i de vegades si trobes un bon preu, la vivenda està en un estat...!!!

Carles:
Si, si...es que la vida és així de graciosa...m’entres baixen les demandes d’ hipoteques degudes directament a la crisi financera que patim...ara la gent torna a l’ altre opció que no va tenir tant èxit fa uns anys...el lloguer!
I els propietaris han vist l’ oportunitat de fer l’ agost....baixen les vendes de cases i pisos?...I do ara pugen els lloguers...!

Sandra:
I tant que han pujat! Es que no sé com la gent pot independitzar-se...aviat la frase més escoltada serà...Mamà m’ aniré als 40!

Carlos:
Aquesta és un altre...adults que conviuen amb els seus progenitors quasi per força...!

Sandra:
Bé, això o...ja li dic...compartir pis amb una o més persones i distribuir-se l’espai de forma salomònica!

Carlos:
No sé jo si m’ hagués anat bé això de compartir habitatge...sempre he estat molt maníac....amb la neteja sobre tot!

Sandra:
Sr. Riera...amb tots els meus respectes...si ho hagués de necessitat ho hagués fet...com fa ara molta gent, així la carrega de la paga de la mensualitat és més bona de dur...

Carlos:
Ja,ja...supòs que si..això si tothom paga a temps! Ara que ha d’ esser molt divertit això de tenir companys de pis..sobre tot els pisos d’ estudiants...

Sandra:
Miri, precisament avui vespre podríem parlar sobre aquesta qüestió que aixeca ampolles...compartir pis per poder pagar el lloguer!

Carlos:
Em sembla un bon tema...molt actual...i qui vindrà?

Sandra:
Doncs miri, en Jordi i en Daniel López que son uns al·lots molt simpàtics que vendràn a explicar- nos com és el seu dia a dia en un pis compartit...i tindrem l’ experiència de més joves en la mateixa situació...També parlarem amb Juan Pérez del Centre D’ Informació Jove de la nostra comunitat...què li sembla? ((SONA LA PORTA)) ja son aquiiiiií!

Carlos:
Molt bé...Aniré a obrir la porta...

PROTEGIM PROU ALS NOSTRES MUSICS I ARTISTES?

2009-02-18T00:20:00.002+01:00

DIMARTS 17 FEBRER 2009
PROGRAMA 98
"PROTEGIM PROU ALS NOSTRES MUSICS I ARTISTES?"

Sandra:
Quina musica més bonaaaaaa!!!! Boneeees Sr. Riera...ja veig que avui està molt musical!

Carles:
Ah...Hola Srta. Llabrés...Si, estava relatxant- me escoltant la bona musica del nostre amic Joan Bibiloni...per cert, ha telefonat i ha deixat un missatge per vostè...

Sandra:
A si? I que ha dit?

Carles:
Ah...que s’ ha anat a Madrid i que no podrà venir avui vespre a ca nostra, però que la telefonarà...Per cert qui de ben segur que ve es el seu altre convidat en Pedro Contreras de Art Acustic Producciones...

Sandra:
Aaaahh...quina monada...i do jo vaig ràpidament a canviar-me el xandall per alguna coseta mes formal...no vull que em vegin així...

Carlos: Com vulgui...ara que estic segur de que no els importaria massa veure-la amb la roba que es posa per fer pilates!

Sandra:
A,,,no,no! No puc rebre a ca nostra en xandall! Sr. Riera...veritat que si vengués a casa un director de teatre o un artista de cinema...no el rebria en sabates d’ esport?

Carlos:
Supòs que no...no quedaria massa elegant...

Sandra:
Sort que m’ entengui...i do la nostra musica i els nostres musics es mereixen un respecte, i esser tractats amb la mateixa dignitat que qualsevol altre artista..... independentment de la seva branca...

Carles:
Ja se per on va! I penso que te tota la raó...no estarà fent referència a un Manifest que els nostres musics i empresaris del sector han presentat a Madrid?

Sandra:
Exacte! L’ altre dia parlava d’ aquest assumpte amb en Joan i la veritat es que ja està bé d’haver de lluitar amb tants de factors en contra per fer sobreviure els drets i oportunitats dels nostres artistes...no ho creu? Per això havia organitzat una vetllada per parlar d’ aquest tema!

Carles:
Ah magnífic...per cert...he llegit alguna cosa darrerament sobre aquesta qüestió...ha sortit en premsa, no?

Sandra:
Si...suposo que aquesta és l’ única manera d’ arribar a la consciència de les institucions corresponents...

Carles:
I....sap exactament en què consisteix aquest manifest?

Sandra: Miri, se la musica...però no la lletra! Per això mateix els havia dit de venir a ca nostra a explicar-nos-ho un poquet...

((l ´escolt...m´estic canviant...))

Carles:
Molt bona idea Srta Llabrés... fasi..fasi...
Com li deia....tinc entès que el col·lectiu de musics i empresaris del sector reclamen una futura llei de la Musica profitosa per tots...ja que troben que reben un tracte de desigualtat en comparació d’altres sectors com el teatre o el cinema, reclamant així el lloc que els pertoca en el món de l’art i la nostra cultura! Miri Srta Llabrés, necessiten veure com les seves necessitats i interessos son ben protegits...natural, no creu? A més pensi que el col·lectiu lligat a l industria de la musica es molt ample i abarca molts de sectors tots ells molt importants per una comunitat turística com la nostra...I ara l’ únic que han fet aquest professionals es anar a la capital a reclamar una promesa feta en temps electoral per l’ actual govern. La necessitat de col·legiar als professionals, una homologació de les llicències per els locals, un Codi de Bones Pràctiques, un Estatut del Music, quotes per la programació de la musica espanyola en els mitjans o ajudes per la rehabilitació i creació d’ espais per la musica en viu ...son només algunes de les exigències d’ aquest Manifest presentat a finals de gener...

Sandra:
Caramb...i no son bromes, eh? Com vostè diu molt bé, la musica es art, i l’ art es cultura, i la cultura es d’ interès general i una bona manera de reforçar els pilars de la nostra important comunitat...s’imagina qualsevol lloc de la nostra ample costa sense la musica?

Carlos:
No , es impossible....sap la quantitat de gent que ve a passar uns dies entre nosaltres per descansar, gaudir de la nostra terra i de les seves
riqueses? Entre d’elles la gran oferta de activitats lúdiques a on la musica es la principal protagonista?

Sandra: Uffffff jo la primera! ....Ja està!
Ja m’he canviat...estic bé?

Carlos:
Perfecte...com sempre Srta Llabrés!

Sandra:
Ara ja veig per què gaudeix tant ara mateix de les cançons dels nostres musics...

Carlos:
No vull mal pensar...però m’entra tristor quan veig que coses tan importants com es el nostra patrimoni cultural es tambaleixa...

Sandra:
Be, ara sabrem més d’ aquesta important qüestió...

Carlos: Si, per cert ja toquen...aniré a obrir...

I TU...QUAN TEMPS PERDS A LA FEINA?

2009-02-18T00:10:00.002+01:00

DILLUNS 16 FEBRER 2009
PROGRAMA 97
"I TU...QUAN TEMPS PERDS A LA FEINA?"

Sandra:
Oh estimada meva...vostè si que no perd el temps Sr. Riera!
Què a passat aquí? AAa...el sofà està canviat de lloc...i (murmurant))...a on ha posat la meva col.lecció de pedres....ah! si...ja la veig!

Carles:
Ah...Hola Srta. Llabrés...si ..la veritat es que si he estat ocupat tot el dia...he aprofitat que vostè no hi era per fer dissabte a fons...i de passada...alguns canvis de mobiliari...
Què tal el cap de setmana a ca na Núria?

Sandra:
Molt bé...ja tenim totes les disfresses cosides..nosaltres tampoc hem perdut el temps! Per cert ni hem feta una per vostè...

Carles:
Ah no, Srta.Llabrés ...jo no hem vestiré d’ animal exòtic del paradís...ni per tot l’ or del món!...alguna cosa més convencional...tal vegada...però d’ això amb les plomes de colorins i un bec taronja de metre i mig ...de cap de les maneres!

Sandra:
Ja,ja,ja,no es preocupi...a vostè l’ hem vestit de palmera...així farà joc amb nosaltres i no es sentirà ridícul...

Carlos:
Ah ! Clar ...quina tonteria...(murmurant) qui es trobaria ridícul amb una enorme funda marró coronada per unes grenyes verdes en forma de fulla (refunfunya) ...ningú ho trobaria ridícul...de ben segur que no!

Sandra:
Ah! Ja enyorava la seva peculiar forma de prendre’ s la vida...bé, canviant de tema...ja veig que ha fet neteja a fons...

Carlos:
Si, si, si...ja sap que a mi no m’ agrada perdre el temps ni un minut..com a d’ altres...

Sandra:
I ara per qui ho diu?

Carles:
Ah ...no ho dic per vostè...es que avui he viscut un episodi una mica desagradable quan he sortit a fer alguns encàrrecs...

Sandra:
I què li ha passat Sr. Riera?

Carles:
I do miri, li contaré! Resulta que ben prest he sortit de casa a cercar bosses per l’ aspiradora, ...ho recorda que les havíem acabat?ah! i la garantia del secador...a dur el seu abric verd a la tintoreria...passar per la llibreria a recollir el col·leccionable ...i també...de pas aturar-me a demanar hora al especialista...

Sandra:
I...

Carles:
I....que avui me n’he adonat de la quantitat de coses que fa la gent en horari de treball i que repercuteix considerablement en el seu rendiment...

Sandra:
Què passa que tothom era a fumar?
Carles:
No..bé no sé si tothom era a fumar...esper que no...que és molt dolent per la salut!...però ...vull dir que la gent treballadora te el mal vici de perdre el temps tontament... i els altres..NO HEM TENIM DE TEMPS PER PERDRE! M’ entén Srta. Llabrés?

Sandra:
Si, l’ entenc...però no importa que s’ exalti d’ aquesta manera...a més..vull pensar que no tothom per el temps perquè vol....generalitzar és dolent Sr. Riera!

Carles:
Miri, jo no sé si avui he estat més observador que d’ altres dies ..això...o es que he tingut mala sort...miri..la meva primera aturada ha estat a la tenda d’electrodomèstics, he comprat les bosses per l’aspirador , fins aquí bé...després he demanat que m’emplenessin la garantia del secador que vaig comprar fa quinze dies...i aquí la cosa ja no ha anat tant bé...perquè resulta que l’ empleat m’ ha dit que la persona que s’ encarregava de les garanties havia sortit a berenar...i jo he pensat...bé...esperaré uns minuts...MINUTS? ha passat quasi un hora...
Després de no poca paciència he pogut recollir el meu document... perquè a sobre el senyor en qüestió anava a poc a poc...
Una estona més tard entrava a dins la tintoreria quan una senyoreta molt simpàtica s’ha emportat el meu tiquet per anar a cercar el seu abric i després d’ una bona estona d’ espera ha sortit una persona distinta per demanar- me que si recordava del numero perquè acabaven de perdre el meu tiquet....si li acabava de donar! Es tan difícil estar atent amb el que un fa?...

Sandra:
respiri...respiri....

Carlos:
Després de comprovar que tinc mes paciència de la que em creia... m’he dirigit a la llibreria i he trobat a la al·loteta del mostrador com hipnotitzada a davant de la pantalla de l’ ordinador..he hagut de tossir tres vegades abans de que alcés els ulls cap a mi i repetir-li al manco dues vegades el que volia..i no es pensi que hagi estat fàcil perquè ha contestat al seu telèfon mòbil i ha mantingut una llarga conversa mentre intentava trobar els meus col·leccionables de pesca...fins que els m’ ha duit al mostrador... i quina sorpresa la meva...allà estaven dues setmanes completes de fascículs de punt de creu...Srta. Llabrés , s’ ho pot creure? Havia apuntat malament el meu encàrrec....i després quan ja pensava que no podia anar el dia a pitjor he anat a demanar hora a un especialista mecànic i m`han dit que començaven una vaga de tres dies per demanar no sé qué...en fi! Què vol que li digui...

Sandra:
Be...això serà que ha tengut mala sort...ho que és dilluns!

Carlos:
Si, si, EXCUSES! (enfadat) ....Excuses Srta. Llabrés... sap que el nostre país només l’ any passat se varen pèrdre un caramull de’ hores en els llocs de treball?

Sandra: Ah si? Hi ha gent que estudia aquestes coses?

Carles: i do si...!

Sandra:
Ai Sr. Riera quines coses...! Miri estic segura de que avui no ha estat gens fàcil per vostè...

Carlos:
Però gens ni mica, ja li dic jo!

Sandra:
Venga canviï la cara homo! Tinc una bona notícia...tinc dues amigues que ses poden sumar a la nostra interessant conversa...ara els hi envio un missatget perque venguin a casa si poden....

Carlos:
Ah!....I qui son les seves amigues, si es pot saber?

Sandra:
Ui...miri son na Yolanda i na Sara que son Cap de Recursos Humans i Gerent d’empresa respectivament...qui millor que elles per parlar de tot això del temps i la feina????

Carlos: és una idea sensacional ...que venguin que venguin i que me expliquin què m’ ha passat avui a mi!!!

Sandra:
De totes maneres li puc fer una pregunteta sense malícia?

Carlos:
Clar! Vostè pregunti el que vulgui Srta .Llabrés...

Sandra:
Vol dir que vostè mai ha perdut el temps en el seu horari laboral??

Carlos:
El dubte ofen ...Srta Llabrés...ja sap que jo som molt faner ...pero molt...i si em paro alguna estona..es només per el més just i necessari...ja m’ entén! (sona el timbre) Ah! Aniré a obrir la porta...

POST A LA HUELLA DIGITAL

2009-02-17T23:57:00.001+01:00

Aqui està l' enllaç : BLOGOCAMPAÑA 20-N EN IB3RADIO

POST AL BLOG DE ELANIA

2009-02-17T23:51:00.002+01:00

Bones amics! I això és el que la nostra amiga i convidada Elania ha escrit al seu Blog personal:

TERTULIA EN IB3 RADIO

Gràcies Elania! Va esser un autèntic plaer tenir-te a casa.

LA COMUNITAT EN EL BLOG "VAGÓN-BAR"

2009-02-17T23:42:00.003+01:00

Hola amics veïnats! Aqui vos deixam el link al post que va publicar un dels nostres convidats, en Nacho de la Fuente! Gràcies per seguir LA COMUNITAT!

POST AL BLOG "VAGÓN-BAR"

Srta.Llabrés i Sr. Riera.

Multiplicació del pa i dels peixos...

2009-02-12T17:16:00.004+01:00

DIMECRES 11 FEBRER 2009
PROGRAMA 94
Guió Original: Sandra Llabrés
"MULTIPLICACIÓ DEL PA I DELS PEIXOS"

Sandra:
Boneeees...ja som aquí!

Carles:
Hola Srta.Llabrés ,que guapa que ve, a anat a la perruqueria?

Sandra:
Si, si,si...bé avui tocava complet...

Carles: (en to divertit...)
Complet, què vol dir amb això, que el xampú era integral?

Sandra:
Noooo, ja,ja,ja, quines ocurrències que te a vegades Sr. Riera, es que mira que n’ es de graciós!!! Complet vol dir, color, tallar i allissar, ah i ja que estava m’ he depilada que semblava l’al·lota del Yeti...per cert, s’ en recorda que na Margalida i en Jaume venen a sopar?

Carles:
Si, si....ho tinc en compte, se que venen els veïnats del 4rt B....tinc un rostit al forn acompanyat de verdureta amb salsa de bolets...quedarem bé?

Sandra:
Ummmm, ja fa aloreta, tinc una gana....estic segura que els hi encantarà..., per cert, sempre m’he demanat com ho fan els majors per aprofitar tant el seu pressupost! La majoria tenen unes pensions molt baixes , però se les arreglen per fer la multiplicació del pa i dels peixos i menjar cada dia diferent...!

Carles:
Bé, això en els millors dels casos, perquè hi ha persones que no arriben ni a dia 15...després l’imaginació i l’enginy fan la resta...(sospirant)

Sandra:
Sap quina posició ocupem en el ranking nacional... ???

Carles:
Si, em penso que som la quarta regió amb les pensions més baixes, no? Al manco... això he llegit a alguna banda...

Sandra:
Així és, només cobren manco que nosaltres: Murcia, Extremadura i Galicia...

Carles:
Vaja, i do encara haurem d’estar contents de no liderar la llista!

Sandra:
Home, content, els illencs cobren 70 euros manco que la mitjana estatal...i 70 euros, son 70 euros!

Carles:
I tant que ho son....miri Srta. Llabrés, tinc entès que la pensió mitja de la seguretat social, que compren les distintes classes de pensió, jubilació, incapacitat permanent, viudetat, orfandat, i a favor de les famílies i que reben 161.430 persones a les illes balears, era 656,7 euros el passat ,mes de desembre, un 6,9% més que l’any 2007, però així i tot , un 9, 7 % manco que la mitjana estatal situada en 725,23 euros...

Sandra:
Això en les millors dels casos Sr. Riera perquè com li dic hi ha persones majors que han de fer autèntiques filigranes per subsistir...quina cosa més trista, treballar tota la vida i quan realment tens temps per gaudir-la no tens doblers...

Carles:
Si , el cert es que es trist veure com se les han d’ engirgolar per tirar cap endavant, alguns inclòs treballant de qualsevol cosa...quan ja no caldria!

Sandra:
I ara me ve al cap una pregunta...quines son les comunitats que més cobren Sr. Riera?

Carles:
Doncs miri, Srta. Llabrés si parlem de comunitats que tenen les pensions més altes hem de parlar del País Basc, Astúries, Madrid que l’any passat varen registrar les pensions més elevades amb 905, 27 euros, 871,73 i 859, 86 euros mensuals respectivament...Seguits de Navarra, Ceuta, Cantàbria, Aragó, Catalunya, Melilla, Castella i Lleó, La Rioja, Canàries, Castella La
Mancha, Andalusia, Comunitat Valenciana i llavors anem nosaltres les Illes Balears...

Sandra:
Caramb, si que estam abaix de la taula classificatòria...

Carlos:
No estem parlant de futbol, (que també hi anam, ejem) ...Srta. Llabrés..

Sandra:
Ai, Sr. Riera...sempre podem pensar que tenim salut i així ens conformem una mica, no?

Carles:
Clar, si el qui no es consola es perquè no vol...

Sandra:
Sap què li dic?

Carlos:
Diguis Srta Llabrés, digui...

Sandra:
Que avui parlarem d’això.... de com ho fan les persones que cobren una pensió baixeta, com és el seu dia a dia, de com obligats per la situació actual, obren el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos...

Carles:
Ah...em sembla una idea sensacional....I a qui ha convidat a casa?

Sandra:
Doncs miri, està a punt d’arribar a casa el senyor Laureano de la Cruz Miró president del Col.legi Oficial de Treballadors Socials i Assistents Socials de les Illes Balears, ah! I recordi que venen na Magdalena i en Jaume, i no sé si el presi baixarà avui vespre...

Carles: Ah! Magnífic....

RIIIING RIIIIIING...

Sandra: Ja arriben Sr. Riera!

Sexe al carrer de Vila....no, gràcies!

2009-02-12T17:15:00.003+01:00

DIJOUS 12 FEBRER
PROGRAMA Nº 95
Guió Original: Sandra Llabrés
"SEXE AL CARRERS DE VILA...NO GRÀCIES!"

Carles:
Hola? Es vostè Srta. Llabrés?

Sandra: (xerra per telèfon)
I ara què dius? Ja,ja,ja...i què va passar....((Sr. Riera estic xerrant per telèfon))...Ai! María no m’he puc creure això que em contes?!!!

Carles: (murmura per ell)
Si, si...ja ho veig... que xerra per telèfon, torno gran, però no beneït...

Sandra:
I ara què faràs? Perquè imagina que t’ arriba una multa per això?

Carles: (segueix murmurant)
Ja torna xerrar de multes...

Sandra:
No son bromes, eh? De totes maneres això és una cosa amb la que s’ha d’anar alerta...bé guapa! Que et deixo que ja he arribat a ca nostra i el Sr. Riera remuga...si....una besada María....adeu! Bon vespre Sr. Riera....

Carlos:
Hola Srta. Llabrés , bon vespre...per mi no calía que penjas el telèfon...

Sandra:
Ba! Si només remugava tot el temps...què? no ha tingut un bon dia?

Carles:
Si...què li fa pensar que no?

Sandra:
Ah no, no...res...l’he trobat una mica irritat, això es tot...Per cert, parlant d’ irritació, li contaré una cosa graciosa, a meam si canvia aquesta cara de vinagre caducat...sap què li ha passat a la meva amiga Maria d´Eivissa?

Carles:
No, no ho sé! (amb ironia) què li ha passat a la seva amiga?

Sandra:
Miri, està sortint amb un jove...un que ha conegut aquest hivern...i ahir vespre van sortir a sopar i...després de un bon àpat, van anar a veure la lluna al Port de Vila...

Carles:
Que romàntic, no? Ai l’ amor als 20 anys...que n`és de mono!

Sandra:
Si, mono...però el cas es que la Lluna els va inspirar...alguna cosa més...i estaven allà...assegudets en un banc públic...i van tenir una idea!

Carles:
Que feia molt de fred i era hora de tornar a casa?

Sandra: No.

Carles:
I do? No sé...van jugar al 1, 2 3 patito inglés..., a les endevinalles, al veo veo...

Sandra:
Si clar...i al parxís...! Sr. Riera! Que na Maria te 34 anys!!!

Carlos:
Ah! Perdoni...sembla que fa dos dies que jugava amb ella a la Platja d’en Bossa sota l’ atenta mirada dels seus pares, com passa el temps...conti...conti...

Sandra:
I do que els hi va entrar una mica de....ja m’ entén....de calentor! I dit i fet! Com que tots dos duien abric llarg...van pensar que ningú s´anodonaría si...bé...es dediquessin algunes mirades profundes!!!

Carles:
Ja,ja,...mirades...si només fossin mirades...

Sandra:
I de cop i volta s’ els hi acosta un policia alertat per els gemits de na Maria!!!...Quina vergonyaaaa que ha passat... pobre...

Carlos:
Clar... és que això es delicat...en fora de pensament retrògrades ha de saber que hi ha una cosa que sempre s’ha de salvaguardar, i això es la bona educació...i això d`anar per la vida mantenint relacions sexuals a la vista de tothom...que vol que li digui Srta Llabrés...no mola, com diuen els joves ara!
Miri ara que parla d’ Eivissa...no fa ni una setmana que s’ ha aprovat una ordenança municipal per precisament regular certs comportaments a la via pública...ara no nomes el cas de la seva amiga...si no tots aquells que tenguin a veure amb la oferta , demanda o realització d’ actes sexuals en espais públics. D’aquesta manera els que infringeixin la norma seran sancionats amb multes que poden arribar a 700 euros...A partir d’ ara els agents de l’ autoritat o serveis municipals comunicarà a les persones que duguin a terme aquestes pràctiques, i parlem també de prostitució, que aquesta activitat està prohibida i que han d’ acabar amb questa actitud...Només si la persona o persones persisteixen i no abandonen el lloc, es procedirà al corresponent procediment administratiu...em segueix Srta. Llabrés? Però aquest només és un capítol de la nova ordenança cívica de Vila hi ha altres punts també molt importants i es que el que es vol fer es potenciar la ciutat com lloc de convivència...Miri si vol saber més tenc aquí el telèfon del Tinent de Batlle de Turisme de L’ajuntament de Vila...el Sr. Vicent Ferrer...segur que ens explicarà millor tots aquets assumptes...

Sandra:
Quina bona idea, Sr. Riera, passim el telefon que ara mateix el cridarem per que ens expliqui més...

Carles:
Ah... es aqui, tengui...

El Cànnabis...en crisi?

2009-02-11T12:09:00.003+01:00

DIMARTS 10 FEBRER 2009
PROGRAMA Nº 93
Guió Original: Sandra Llabrés
EL CÀNNABIS...EN CRISI?

Sandra:
((TOSEIG)) aaaai, que ja m’he refredada...clar...de dia fa una calorada, després cau la serena....a la feina pareix que estam a Costa Rica...a l’ascensor fa un fred que pala....i , ¡ala! Ja estic degotant pel nas....aaaatchoouum!

Carles:
Jesús, Srta Llabrés!

Sandra:
Gràcies Sr. Riera, no és res, ja se me passarà....

Carles:
(en to divertit...) Clar, si això no és res, doni gràcies que enguany ningú de la casa a agafat el grip....

Sandra:
Sssshhhhuuut! No ho digui molt fort...no sigui cosa que algun virus esperi a darrera un quadre per ficar-se dins el meu cos...

Carles:
Ja,ja,ja miri que n’és de graciosa quan vol! Miri, sincerament hi ha coses que si podem controlar....d’altres com la voluntat d’un virus...és més difícil!

Sandra:
Què vol dir ara?

Carles:
Senzill, vull dir que un virus no és com un ca o un moix que li dius : ¿a defora! I més o menys l’entenen...no! un virus va per lliure...En canvi m’atreviria a assegurar que hi ha moltes altres coses que no “entren” dins el nostre cos si un no ho vol....

Sandra:
Miri, no tinc el cap tan clar com per resoldre enigmes...Sr. Riera...!

Carles:
No es cap enigma! Convindrà amb mi que vostè pot controlar el que beu, ingereix, exhala, respira, etc...no?

Sandra:
Si. Clar!

Carles:
I dò, a això mateix en refereixo que hi ha coses que si podem controlar. Ara que si ens posem filosòfics diré que malgrat tot sempre hi ha algun factor (directe o indirecte) que canvia el ritme de les coses...com l’efecte papallona...ja sap!

Sandra:
Que ha estat mirant el Nathional Geographic avui?

Carles:
No...he estat pegant un cop d´ull a una interessant noticia que m’ha fet reflexionar sobre una cosa...

Sandra:
Ah si? Quina cosa?

Carlos:
Doncs miri, a la fi la crisi porta una conseqüència positiva a les nostra vida...vull dir de la nostra societat...M’explicaré.
De tots es sabut que el món sencer està en crisi i que aquesta ens afecta a tos d’alguna manera...inclús als més joves...I vostè em demanarà...els joves? Per què? I jo li respondré...si, els joves...perquè aquests (la gran majora d’ells sota l’auspici familiar) depenent directament dels doblers que els seus progenitors o tutors els donen per les seves despeses personals o per sortir els caps de setmanes...em segueix?
.
Sandra:
Si, m’ imagino per on va...

Carles:
Fantàstic Srta LLabrés...Si els joves reben menys doblers perque els pares no els en donen tant com abans, d’ una forma o d’ una altra repercuteix de forma directa i proporcional a les seves activitats d’oci i esbarjo...

Sandra:
Si...vol dir... sortir de marxa!

Carles:
I do ha de saber que curiosament l’efecte de la crisi ha fet que els joves consumeixin manco Cànnabis! No és una bona notícia?

Sandra:
Caramb,no sé que dir-li, suposo que si que és una bona noticia per la gent sana com jo,...però per els consumidors no sé... Vol dir que la gent...

Carlos:
(interromp))
Com que te manco doblers, surten manco els caps de setmana i això s’ha traduït en manco consum de Cànnabis que ja sap que es bastant popular entre una , malauradament, ample banda social...això si, hi ha coses que es mantenen com que Espanya lidera la llista de consum de cànnabis i cocaïna a Europa, i seguim essent el principal país de trànsit d’entrada d’aquestes drogues al continent...

Sandra:
Bé...Sr. Riera, una cosa si que és certa...falta molt per fer en quan a les drogues, però he de dir que per una vegada els efectes de la crisi no em fan pena...si parlem de consumir manco substàncies dolentes!
Per que jo em demano...sap la gent els efectes del cànnabis al seu cos?
Penso que estan molt embullats...uns diuen que és natural, altres que si terapèutic, altres que es mil·lenari...si,si,però es xungo! A mi el que més por en fa és el que poden arribar a fer amb tal de aconseguir el seu objectiu...

Carles:
Aquí si que m’ha matat Srta. Llabrés, jo no n’ entenc massa d’aquestes substàncies ni dels seus efectes però m’ he permet la llibertat de telefonar al seu amic Patxi Vega de la Fundació PROJECTE HOME perquè ens ho vengui a explicar avui vespre i així comentar una mica aquestes darreres dades que indican una baixada de consum de cànnabis per mor de la crisi...què li sembla?

Sandra:
Molt bé, em sembla molt bé...

Carlos:
Aaaaiiii si jo hagués dit que si a consumir marihuana quan era jove....!!! No sé que hauria estat de mi... Sap? Aquella va esser l’època més efervescent del consum d’ aquesta substància...fer l’ amor i no la guerra, el moviment hippy, les floretes, els pantalons de campana...(sospira) ara que l’ hi he de dir que no hem feien gens d’ enveja els consumidors...!!!

Sandra:
Suposo que tenia una veueta interior que li estirava les orelles...! Estic contenta de que avui haguem tocat aquest tema perquè penso que hi continua havent molta confusió, ¿ no ho troba?

Carles:
Si, si,si, es clar Srta Llabrés, però tampoc ajuda a la nostra societat imatges com la del nedador Michael Phels, que se està replantejant el seu futur arrel de la publicació d’ una fotografia en el diari britànic News of The World en la que l’ esportista és retratat fumant marihuana...

Sandra:
Si....basta pegar una ullada i veus com cantants, poltitics, esportistes, empresaris, sucumbeixen al consum de Cannàbis...sembla que no els hi fa gens de por...estic curiosa per saber les seves conseqüències reals...vostè no? Es parla tant dels seus efectes terapèutics...

Carlos:
Clar que si...hem d’aclarir moltes coses....

Sandra:
Ah, pujen a l’ escala...

Carles:
Aniré a obrir...

Reivindica la Funda

2009-02-08T22:16:00.005+01:00

DIVENDRES 6 FEBRER 2009

PROGRAMA 91
Guió Original: Sandra LlabréS

REIVINDICA LA FUNDA

Sandra:
Ala! Quina monada....ja s´ha acabat la setmana...quina alegría! Ara només m´he d´organitzar i....podré fer moltes coses...

Carles:
Hola Srta.Llabrés , ja es per aquí?, si que ve prest avui,! Pensava que aniria al cinema amb na Clara....

Sandra:
Si que hi aniré...però no amb ella...tenc un pla preciós per aquest cap de setmana...

Carles: (en to divertit...)
Amb aquesta careta de pilla que posa, imagino que el su “pla” inclou alguna persona del gènere masculí????

Sandra:
Aaaa...beee.... pot esser! Sr. Riera...pot esser....

Carles:
S´ha posat vermella....

Sandra:
No m´he posat vermella, es que vostè te la casa a 47 graus....vorà la factura de Gesa, vorà....!

Carles:
No me canviï de tema Srta Llabrés, la casa esta a 20 graus, `però a vostè li bull la sang...sembla una adolescent en plena erupció hormonal, però no hem vull ficar allà on no em criden!

Sandra:
Ah! Ara es faci l’interessant.... que se mor de ganes de saber per què estic tant contenta, no dissimuli!!!

Carles:
A mi no m´ha de donar explicacions Srta Llabrés, vostè ja es prou gran per saber el que fa...però si no m´ho vol contar....

Sandra:
Ufffff, venga, no fasi de nin petit, si a més ...se que es cruix per saber de què van els meus plans...

Carles:
Me cruix, me cruix...(fent befa)...com si jo no tengués res millor a fer que estar al corren de la seva vida “intima”...a més vostè vorà, jo l´unic que li dic és que ja té una edat i se li pot passar l´arròs...
Si me permet un comentari fet amb carinyo, penso que ha tornat molt exigent amb els homes!!!

Sandra:
Com s´atreveix a dir això? Sap el que costa avui dia a una al.lota moderna i treballadora com jo trobar un al.lot que reuneixi els minims imprescindibles????

Carles:
Minims imprescindibles??? De què parla, de prestacions?

Sandra:
Sr. Riera l’home perfecte només existeix a les pel·lícules de Disney,
Tant a les antigues com a les més modernes...Estic parlant de alguns requisits mínims per anar tirant...

Carles:
Amb els anys entenc manco a les dones....((diu fluixet))

Sandra:
Caramb Sr. Riera vull dir que les dones fugim a certs estereotips que sempre ens han colocat...com que som unes interessades i que miram molt l´estatus i la cartera...que somiam truites tot el dia, a l´espera d´un princep blau que no arriba mai...i no és així de cap de les maneres....de fet jo estic cansada d´equivocar-me...

Carles:
Home! D´equivocar-se? Que vol dir amb això?

Sandra:
I do vull dir precisament això...diviso l´objectiu, poso en marxa el meu pla d´atac, desplego totes les armes de las que disposo (que no son poques) apunto...i pam! Disparo! I ...bingo...faig diana...arriben les copes, les mirades encaronades, les preguntes estúpides, i bla,bla,bla,. I arriba el moment X. Perque supòs que ja sap que a la meva edat ens agrada saber quines “prestacions” te un cotxe abans de comprar-lo, no?

Carlos:
Si, si,sisi...la segueixo Srta Llabrés, no sé on vol anar a parar, però jo la segueixo....

Sandra:
I do ...arriba el moment , el gran moment en que ,ja m´entén....

Carles: ((interromp))
S´en dona compte de que no va depilada!

Sandra:
Sr. Riera!

Carlos: perdoni, perdoni, continui....

Sandra:
Gràcies! Arriba el moment en que “reivindiques la funda”!!!!

Carles:
Ai, ai, ai, que ja s´he pero on va....vostè reivindica la funda...i...

Sandra: (enfadada)
I el senyor en qüestió diu que NO VA DE FUNDA!!! Com pot dir que no va de funda? Se dona conta de la quantitat de descervellats hi ha pel MÓN? Què no tenen res dins el cap? Que`no els hi han ensenyat res? O es que es pensen que les al.lotes que ja tenen 30 i pico han tornat boixes integrals i que estàn tan desesperades que es llançaran a qualsevol piscina, sense poder saber is l´aigua està infectada o no???? La veritat , molts de tios estàn sonats....

Carles:
També hi haurà alguna al.lota que no ho faci bé? No creu que es molt cruel només parlar d´homes....

Sandra:
Sr. Riera...estic parlant de la MEVA EXPERIÈNCIA....llògicament que la bona educació sexual es fonamental per tothom, i he dit...per tothom, més jovenets i no tant...els primers fiquen la pota per no escoltar o no voler saber....i els més grandets perquè es volen passar de llestos...i jo, amb la salut no jugo! NI per totes les roses del món.

Carles.:
Molt bé...estic content de que l’hagin educada tan bé i tengui les coses tan clares, i...disculpi la pregunta: el seu nou “amic” reivindica la Funda com diu la nova campanya promoguda per el Govern Balear ?

Sandra:
Si, Sr. Riera, el meu nou “amic especial” Reivindica la Funda, de fet en te sempre a mà i lo millor de tot: les fa servir....!

Carlos:
Ara se perque està tan contenta avui vespre, perque a la fi ha trobat algú que li ha arribat al coret...i d´altres bandes com puc imaginar...La verita es que sembla mentida però mai estan de més les campanyes a favor de l´us del preservatiu, i he de dir que el nostre Govern ha sabut triar una de les millor imatges que podría tenir , en Jorge Lorenzo!!!

Sandra:
Ahhh, ara que diu això, sap que avui vespre he convidat a na Rosa Aranguren Coordinadora autonòmica d´aquesta campanya? I que li he demanat al meu amic cantant, mundialment conegut Riki López que es pasi per casa ja que ha posat la musica a la campanya!!!

Carlos:
I en Jorge Lorenzo....l´ha convidat?

Sandra:
Clar , però hi ha un petit problema, es a Mailassia i no pot venir avui....

Carlos:
Ja ho val!

Un total de 152 farmacias de las islas, el 40%, se han adherido a esta campaña promovida por la Conselleria de Salud y Consumo, y venderán los llamados 'condopacks' (tres preservativos al precio de un euro), para promover el uso de este método y prevenir las enfermedades de transmisión sexual, así como los embarazos no deseados.

Donar vida en vida

2009-02-08T22:09:00.002+01:00

DIMECRES 4 FEBRER 2009
PROGRAMA 90

Sandra:
Holaaaaa, ja he arribat!

Carles:
Hola Srta.Llabrés bon vespre...vaja, si que fa bon color a n’aquestes hores!

Sandra:
Troba? Les dones de la meva família sempre hem tangut bon color de galtes, no s´enrecorda que de nina sempre li pispava una mica de maquillatge a la meva mare, si semblava na Heidi , ben vermella...

Carles:
Aiiii....això és el color del benestar, de la salut Srta Llabrés...de la salut, quan vostè era petita, els infants tenien un altre color, corrien pel carrer, anaven pel camp, tant si plovia com si nevava...no hi havia tantes manies, i això es veia a les seves cares...bé, ja sap que hem poso melancòlic...!

Sandra:
Si, ja ho sé, ja ho sé, ara me dirà allò de que els infants i no tant nins, tenen un altre color, o hauria de dir, absència de color? Això és pel tipus de vida que duim...

Carles:
Bé, no hem d’oblidar que hi ha persones que no tenen aquest color tan afavoridor per mor del seu estat de salut...!

Sandra:
Clar...és veritat, però perquè posa aquesta cara ara?

Carles:
Ara he tangut un...flash? li dieu ara els joves????
He recordat a un amic meu que no es troba massa bé actualment...

Sandra:
Ah! Em sap greu, i qui és, si es pot saber?

Carles:
Ah! Clar que si....és tracta d’en Bernat de Montuiri , es caçador! Ja sap, amb qui anàvem a fer junts la temporada de tords! Resulta que un dia d’aquets... un dels seus ronyons va decidir no fer més feina! i ara espera impacient l’arribada d’algun donant...el que passa és que el temps corre i el donant no acaba d’ arribar...

Sandra:
Ja ho val sr. Riera! Aquesta si que és una situació delicada...però , meam, jo he sentit a dir que la nostra comunitat es capdavantera en això de les donacions...de fet estam molt per davant de les altres comunitats o països ...no?

Carles:
Així és... per que es faci una idea Srta: Llabrés...En el transcurs del 2008 es calcula que s’han guanyat més de 1262 anys de vida, gràcies a l’acte intel·ligent, altruista i generós d’algun donant o els seus familiars...Hem tancat el 2008 amb un total de 41 donats, un 24% més que durant el 2007, xifra que situa a les Illes Balears com la sexta Comunitat Autònoma amb la tatxa de donacions més elevada d’Espanya, amb 38, 3 donants per milió d’habitants.
Aquesta xifra de donació és superior a la mitjana estatal, que es situa en 34,2 i molt propera a l’objectiu del Ministeri de Sanitat i Consum de 40 donants per milió d’habitants...

Sandra:
Això hem sembla sensacional Sr. Riera! A la fi la gent ha entès que donar és tant necessari com fonamental...Els seus actes serveixen per millorar considerablement les condicions de vida d’alguns malalts o per oferir a d’altres l’única esperança de vida que tenen...rebre un òrgan per seguir vivint!

Carles:
Si, és així, però cal recordar que no fa molts anys, concretament en el 2005 a les Illes Balears podíem presumir d’ésser els líders d’Espanya en quan a donacions....

Sandra:
I què ha passat?

Carles:
Doncs que abans varem arribar a tenir una tatxa del 46,9% de donants per milió d’ habitants...I ha de saber que un donant “regala” una mitja de 30, 8 anys de vida...es un bonus molt important, s’imagina el que es pot fer en tot aquest temps extra?

Sandra:
Caramb Sr. Riera...la veritat es que penso que a vegades no som del tot conscients de la situació per la que passen certes persones...o al manco no hi penses fins que te passa a tu o qualcú molt proper,,,després entenem la importància que té donar, ((i no només quan una persona ha perdut la vida)), si no que cada cop hi ha més gent que sap regalar vida en vida....i jo me demano...
hi ha algun acte d’amor més profund que regalar una part de tu mateix a un altre perque pugui seguir existint?

Carles:
De fet l’any passat i per primer cop l’hospital Universitari de Son Dureta donava llum verda als nous serveis que la Conselleria de Salut posava en marxa...la practica de trasplantaments de ronyó de donants vius! ...
Fins aleshores a Balears només es realitzaven transplantaments de medul·la òssia, cornes, teixit tendinós i ronyons procedents de persones mortes i ara ja, és possible practicar aquestes intervencions a la nostra comunitat...

Sandra:
Sr. Riera, si a mi hem fes falta algun dia algun òrgan ...

Carles:
Si?

Sandra:
Vostè el me donaria?

Carles:
Miri...Srta. Llabrés, jo l’he vist néixer, créixer, l’he cuidada i li vaig prometre al seu pare(que en pau descansi) que mai li faltaria de res...el que és meu...es seu....!

Sandra:
Miri, parlant de teixits....ara si que m’ha tocat la fibra!

Carlos:
Venga tonteta! Tengui un mocador per aquestes llagrimotes i s´aixugui el rimmel que se l´hi ha escampat per tot...i sé que no li agrada...

Sandra: Ah , gràcies! La veritat es que estic esperant visita...

Carles:
Per què no hem sorprèn?

Sandra:
Si, miri, tot això que m’ha contat...ara li posarem cares i noms! Perque li he de dir que tinc una sorpresa per tots els nostres veïnats...avui parlarem de les donacions, de les persones, dels seus sentiments, de les seves dificultats, dels seus èxits, però sobre tot de les seves ganes de lluitar per una vida millor i més llarga.....

Carles: I a qui esperem?

Sandra:
Miri, al Doctor Julio Velasco Roca Coordinador de la Unitat de Trasplantaments de Son Dureta...
A n´Alberto Gil, un jove funcionari receptor d´un trasplantament i a na Catina Puig Gros a qui el seu espòs li ha donat un òrgan en vida...què li sembla?

Carles.:
Magnífic, senzillament no em deixa de sorprendre la seva capacitat de reunir a tantes persones interessants...

Rituals satànics a Andratx

2009-02-08T21:52:00.004+01:00

DIMARTS 3 FEBRER
GUIÓ PROGRAMA 89

Sandra:
Bon vespre Sr. Riera.... ((musica de suspense....))
Sr. Riera???? Ufff quantes espelmes!!! ...Ens han tallat la llum, ? ja sé que ha pujat una mica la corrent però (veu tremolosa)....Sr. Rieeeeera....això no hem fa gens de gràcia!! Fasi el favor de sortir!!!

Carles:
Hola Srta Llabrés! (Sandra crida del susto) Per què crida tant???!!

Sandra:
Sr. Riera (veu entretallada) que sigui la darrera vegada que me asusta d´aquesta manera!

Carles:
Asustar-se? De qué?

Sandra:
Miri...avui estic una mica sensible i resulta que no estic per segon quines bromes...

Carles:
Bromes? Srta Llabrés, si jo avui el que he fet es posar algunes espelmes de vainilla que va comprar vostè l´altre dia, pensava que estaría contenta...

Sandra:
Algunes! Però es que vostè ha posta tot el paquet de 100! Només falta que es posi una capa amb una careta i que invoqui algún dimoni, sap a quan em va el cor ara mateix?

Carles:
Home! A mi em sembla que ha vist massa pel·lícules...

Sandra:
Pel·lícules? Deixi’s anar de pel·lícules...o es que no sap que darrerament s´ha descobert que hi ha persones que duen a terme rituals ocults , obscurs... ?

Carles:
Alguna cosa he llegit, però vol dir que son cerimònies reals?

Sandra:
I tant reals! Rites satànics, Sr. Riera, això sí que fa por! I ha passat fa pocs dies a Mallorca, concretament a Andratx! Han trobat animals sacrificats de formes molt significatives (diu susurrant)...i sang....molta sang per tot....

Carles:
Però què diu ara? Ha de tornar anar a classes de ioga, la veig
tensa!

Sandra:
No fasi broma, no! S’ ímagina que algú pugui invocar el nom del obscuríssim en contra seva? Sap la quantitat de persones que recòrren a la màgia negra per solucionar els seus problemes?

Carles:
Ai, Srta Llabrés, no hi ha màgia que solucioni més problemes...que el fet de tenir voluntat per afrontar les coses. Deixi’s anar de rituals i floritures! Ara que, és veritat que cada cop tenim més oferta de persones, diguem- l’his , xamans veneçolans , santers cubans, houngangs haitians, i un llarg etc....que ens han portat els seus rituals i les seva cultura de les ciències ocultes...i noltros...no sé, en fi...sembla que entram en el joc!

Sandra:
I dò, ha saber que això no és un joc, alguns rituals diuen que poden costar la vida d’alguna persona!

Carles:
Vengaaaa, Srta Llabrés, penso que això està en les ments de persones que es deixen abduir amb facilitat per aquets pensaments que ens inciten aquestes persones, que a vegades( tot s’ha de dir) ens prenen el pel d’ una manera exagerada...

Sandra:
Vol dir que tot és mentida?

Carles:
Miri, mentida...mentida...no sabria dir-l’hi amb exactitud , el que sí és cert és que cada cop hi ha més gent que... desesperada per la seva situació personal o familiar.... recorre a algun tipus de “ajuda” per invocar als esperits o les bones energies ( o dolentes en alguns casos) perquè els ajudi en un moment concret. Ja sap, l’home i les seves febleses! Sempre passant el mort dels seus problemes a altres instàncies...Que si un Deu, que si un Sant, que si una promesa, que si un ritual, sempre ha estat així... Certes religions sempre han donat la mà a d’altres fórmules màgiques com per exemple...la bruixeria, els encanteris, el vudú! Per`no hem d’oblidar que la bruixeria , en si mateixa, és un gran negoci per alguns...miri, l’ hi explicaré Srta. Llabrés...

Sandra:
Me te absolutament intrigada...

Carles:
En els darrers anys, santers cubans, xamans veneçolans, bruixots africans, per dir-ne alguns, s’han implantat a Espanya, important també noves formes de religió o creences que se varen néixer en el seu país d’origen...unes fórmules que atreuen tant als immigrants nouvinguts com a gent autòctona de la nostra comunitat... i clar! Pensi que les desgràcies d’alguns son les alegries d’altres! Per completar una mica la meva explicació, li diré que el comés central d’un xamàn , doctor bruixot, santers... era el de protegir al seu poble dels mals esperits i de la maldat humana. Ell o ella serien cridats per diagnosticar si una persona o animal haurien estat embruixats amb màgia negra. Per identificar qui està fermat físicament a la víctima el xamàn o bruixo utilitzarà algún encanteri del seu ample repertori...

Sandra:
Inclús amb sacrificis?

Carlos:
Si ,Srta. Llabrés, normalment amb sacrifis d´animals...

Sandra:
Uffffff, ara si que tinc por, pobres animalets, i pobres de les persones que estan tan desesperades per fer això?

Carles:
Ja ho pot dir...

Sandra:
I do sap una cosa? Avui vespre ja l’hi he dit que estic preocupada per algun estranys rituals que s’han produït a la nostra illa....

Carles:
Ja se per on va...els rituals satànics que s’han descobert a Andratx, aquí a Mallorca...

Sandra:
Exacte. I per aquest precís motiu avui vespre vendrán a casa una sèrie de persones per parlar-ne. Estam esperant al periodista Julio Bastida, a la experta en ciències ocultes Anna i probablement algú més se sumarà a la nostra conversa....

Red Skins & Skinheads...bandes al carrer.

2009-02-08T21:20:00.014+01:00

DILLUNS 2 FEBRER
GUIÓ PROGRAMA nº 88

Sandra:
Oh estimada meva....quina pinta que du!

Carles:
Ehh....Srta. Llabrés no es passi! Es que venc del meu partidet setmanal de tenis amb els meus amics!

Sandra:
No importa que ho juri...sembla en Manolo Santana en els seus millors temps...

Carles:
Home, ja que estam de celebració podria dir que em semblo a nen Rafa Nadal, no?

Sandra:
Ja,ja,ja,...el nostre Superman? Bé, no sé si se sembla a ell per els seus bíceps, la seva alçada o la seva implacable manera de jugar i no perdre de vista la victòria final...ai....quin partit Sr. Riera i el pobre Federer plorant....

Carles:
Ara que parla de plorar....

Sandra:
No em digui que vostè també va plorar...seria d´emoció,no?

Carles:
Bé... si,si...em vaig emocionar molt per Nadal , si no és això el que volia dir-li...volia dir que avui també he tangut ganes de plorar...

Sandra:
I què ha estat?

Carles:
La violència, Srta Llabrés...la violència que ens revolta i que cada cop sembla que ens té més acorralats...inclús en el món de l’esport! Miri, estàvem en ple partit amb en Miquel , en Barrús i n´Andreu , quan uns joves han començat a barallar- se just al costat...i em sap greu reconèixer-ho, però ens han fet por i hem partit cap a casa!

Sandra:
Què diu ara! Aquesta si que és bona. Ja no sé a on anirem a parar...L’altre dia vaig llegir que varen detenir a 4 joves “red skin” de ultra esquerra seguidors del Atletico Baleares que varen agredir brutalment a un “skin head” (que ja sap que son d’ultra dreta) seguidor del Mallorca...

Carles:
Quina llàstima, en lloc de gaudir del esport i deixar fruir les emocions...n’hi ha que sempre l’han de liar, sinó, no estan contents...De ben segur que moltes d’aquestes bandes o tribus urbanes...o com es diguin...han perdut la solidesa dels valors!

Sandra:
Aquí està el problema Sr.Riera que hi ha joves que ja no tenen cap tipus de valors,,,i això si que fa plorera...

Carles:
Serà que no hi ha coses per fer! Quan jo era més jove no quedava quiet, llògicament, i li puc assegurar que vivia intensament tots els partis de futbol, de tenis, de basket...bono,,,ja sap que som un gran seguidor del Menorca Bàsket...en fi, de tots els esports, i està clar que alguna vegada hi havia trull a les grades, però això que passa algunes vegades ara ...és pitjor que una peli de terror!

Sandra:
Si...però em demano si això dels equips no serà una excusa com qualsevol altre ...

Carles:
Pot estar segura...miri Srta. Llabrés, hauríem d’aclarir alguns punts per entendre l’origen d´aquestes malifetes! Els skinheads o caps rapats...van sorgir a Anglaterra a finals dels anys 60 i amb tot aquest temps han evolucionat més o manco... el que si es sap es que l’escena habitual dels seus membres es la música punk, l´ska, els rude boys, la violència, els oi!, part dels mod i la seva incansable habilitat per ficar- se en bregues liderades per un look agressiu i botes militars...la paraula skinhead pràcticament le veim lligada a agressions feixistes i grups neonazis. Però diuen que tradicionalment i fora dels grans circuits informatius...els vertaders skins han estat sempre al marge d’aquestes actituds racistes i xenòfobes, no sé si això serà veritat!

Sandra:
Caramb Sr. Riera si que en sap de coses! I què hem pot dir dels Red Skin, perque de ben segur que sap alguna cosa...eh?

Carles:
Ah! Aquests son un moviment dels skinhead però amb idees socialistes radicals. El seu nom complet és Red & Anarchist Skin Heads , es a dir Caps rapats vermells i anarquistes o RASH... Militen en zones deprimides i formen grups d’esquerra radical anti-neonazis, el que ha originat molts d’enfrontaments entre pandilles com sembla que és aquest cas! A més a diferència dels altres aquets , es varen formar a Nova York el 1993 per discrepàncies amb els SHARP per les seva neutralitat política. Cercarien defensar “l’autèntica” cultura skinhead, que per ells seria multiracial, i de classe obrera, en front dels neonazis o boneheads...
Tot un món això de les tribus urbanes com pot veure, Srta. Llabrés...complicat...complicat....

Sandra:
Caramb, això si que posa els pels de punta...perque resulta que el jove que va esser agredit fa poques setmanes te una lesío a la columna vertebral molt greu, per mor d´una brutal pallissa...no son bromes! I per si fos poc tot això de les pandilles, sap la darrera, no?

Carles:
La darrera? A què es refereix?

Sandra:
Sap na Maria Jesús Alonso, aquesta al.lota de 14 anys desapareguda fa més d´una setmana al barri valencià de Orriols?

Carles:
Si clar, llegeixo els diaris i veig els noticiaris Srta. Llabrés!

Sandra:
Idò sembla esser que la policia està investigant que la seva desaparició estaria lligada a la seva suposada relació amb una banda de Latin King!

Carles:
I venga més tribus...Es que els joves ja no saben el que significa reunir-se amb els seus amics del barri o col·legi com fèiem al meus temps??? O es que aquest món, cada cop més boix, farà que ens haguem de classificar i catalogar per tribus, grups i subgrups?

Sandra:
Moltes preguntes per mi...Sap el que li dic?

Carles:
Que de ben segur...coneix a qualcú que pot posar llum sobre aquestes espinoses qüestions...m’equivoco?

Sandra:
No! Sr. Riera no s’equivoca...estam esperant a la meva amiga antropòloga. Es diu Gracia Fornieles i d´heu estar a punt d’arribar a ca nostra...

Ja tornam...i amb nou horari de 21.00 a 22.00 h!

2009-01-09T18:59:00.007+01:00

Divendres 9 Gener 2009

Boneeees amics meu i veïnats!

Molt bon any a tots de part de la nostra multitudinaria comunitat de veïns. Un any 2009, esperem, carregat de bones tertulies a ca nostra rodetjada dels nostres estimats amics com el "Presi", na Martina, en Dany, madò Coloma, na Joaneta... i el meu estimat Sr Riera, per suposat! Què? Enbafats de tanta menjua i torrons? Idò ara toca fer una mica de bonda, esport i posar-se tranquils amb això de la crisi (que ja "campa a sus anchas") a la nostra vida! Noltros venim carregats de bones intencions i ganes de discutir el que fasi falta i amb qui faci falta...

ELS BALEARS, ELS QUE MÉS CONSUMIM JOGUINES ERÒTIQUES?

Avui vespre, per exemple, pararem d´una cosa que alegra a tothom (o al manco hauría d´esser així) : de sexe. O millor dit de que els balears som els que més joguines sexuals consumim! Au idò, què te pensaves tu? Per parlar-ne tendrem a na Teresa Ramos, sexòloga i na Lourdes Campillo (suministradora d´objectes sexuals a nen Dany), entre d´altres sorpreses...

Vos esperam a tots a LA COMUNITAT!

La Comunitat fa una paella a LLuc

2008-11-19T11:58:00.000+01:00

Guarda-rails assessins

2008-11-18T17:02:00.003+01:00

La polèmica contra les barreres de seguretat tradicionals –que deixen al descobert els perillosos i afilats suports metàl·lics– va revifar fa un any gràcies a les mobilitzacions del col·lectiu motorista, que va realitzar marxes de protesta a diverses ciutats. També va ajudar a accelerar les actuacions l’augment de la sinistralitat de les motocicletes a les carreteres. Del 2006 al 2007, el nombre de morts va passar de 51 a 70, gairebé un augment del 40% en un sol any. Avui parlam dels motards i els perills que suposen els guarda-rails de les carreteres per a ciclistes i motos. Els meus convidats avui a ca nostra seràn en Pepín Yuste de la Federació Balear de Motociclisme, en Ricard Soldevila de Moters de Mallorca i en Salvador Canudas de AEMOT, L´Associació d´Empresaris de la Motocicleta.

Hi ha vida després de les drogues?

2008-11-18T16:54:00.006+01:00

Hola estimats veinats de LA COMUNITAT! Avui dilluns ençatam la setmana amb un tema que maularadament segueix d´actualitat: el consum de drogues a Balears. Hi ho farem convidant a nen Tomeu Català de PROJECTE HOME i al Doctor Patxi Vega que tmbé hi col.labora des de fa 20 anys. Cóm es la realitat dels drogodependents que volen re- fe rla seva vida? Quins son els projectes que els poden ajudar a descobrir una nova vida SENSE DROGUES? Ja son molts els que ho han aconseguit, d´altres, encara lluiten.

Tenen les dones problemes sexuals?

2008-11-11T09:39:00.006+01:00

Gairebé la meitat de les dones té problemes sexuals, i només un 12 per cent d'elles es preocupa per la situació, segons ho va revelar una investigació nord-americana. Increible, no? En efecte, més del 40 per cent de les dones sofreix problemes de disfunció sexual, entre els quals s'inclouen falta de desig i dificultats per a arribar a l'orgasme, segons va informar l'autora de l'estudi, Jan Shifren, professora associada de obstetricia, ginecología i biologia reproductiva de la Facultat de medicina de Harvard i directora del Programa de menopausa Vincent de l'Hospital General de Massachusetts, ambdues en Boston."La bona notícia és que 12 per cent és una xifra molt distinta a 40 per cent", va emfatitzar Xifrin en la revesteixi Obstetrics & Gynecology. No obstant això, va agregar, el 12 per cent de 83 milions de dones nord-americanes de 20 a 65 anys és un percentatge considerable. I penso jo: això les nord-americanes, ah! Quin ensurt! I les espanyoles? I les balears? Aquesta història del 40% m´ha posat una mica nerviosa. L´hi he dit al Sr. Riera, i ell, tan racional i pragmàtic com sempre, m´ha recomanat que organitzi una petita reunió d´urgència sobre aquesta qüestió. I dit i fet. Vendrán dues maigues meves, sexòlogues ambdues. Na María Rigo i na Teresa Ramos. Ja ho vorem què diuen! Serà contagiós? Amèrica està enfora...no?

És el Sant Calze de València el Sant Greal?

2008-11-11T09:13:00.005+01:00

Aquesta era la qüestió: saber si el Sant Calze que descansa a la Catedral de València és la copa que va fer servir Jesús en l´Últim Sopar amb els seus deixebles. Segons la història, la copa hauria arribat a la península fa 1.750 anys procedent de Roma, el 1424 hauria arribat a València i el 1437 el rei Alfons el Magnànim l'hauria cedit a la catedral valenciana. Ara, el primer congrés internacional del Sant Greal ha conclòs que, com a mínim, ha inspirat moltes llegendes, però no ha pogut provar que és l'autèntic. A la trobada s'hi han reunit experts de tot el món per analitzar i estudiar el significat i l'autenticitat d'aquesta relíquia. A més, el primer congrés internacional del Sant Greal, a banda de voler provar l'autenticitat del calze, també ha volgut celebrar que ara fa 1.750 anys que va arribar a la Península.Els experts han decidit demanar que es declari patrimoni de la humanitat. Particularment estic molt atreta per la història del Sant Greal, igual que molts dels nostres veinats, i per quest motiu avui estic molt emocionada amb la nostre particular vetllada. Per una banda vendrà a casa l´únic arqueòleg de Mallorca que em recorda (jaqueta de pell inclosa) al mismíssim Indiana Jones, en Javier Aramburu, de ben segur que ens aclarirá alguna coseta...Per altre banda l´hi he dit al Presi que baixi, la seva visió com ex-capellà i teóleg és imprescindible, i per acabar de rubricar la jugada, telefonaré a Carlos Izquierdo, advocat i secretàri del CENTRO ESPAÑOL DE SINDONOLOGÍA.

SI DELINQUEIXEN COM A ADULTS PER QUÈ SE’LS JUTGA COM A MENORS?

2008-11-05T20:53:00.003+01:00

Avui me n´ha passat una que m´ha fet reflexionar! Quan sortía de la botiga d´en Tomás un infantó, penso que no tendría més de 12 anys, m´ha demanat a on era un carrer i encara no havía pipalletjat que m´ha robat el bolso!!! Menors delinqüents. Difícil tema. Però se n´ha de parlar, i molt . Pel que sembla la delinqüència juvenil va en augment i els factors son múltiples. Per posar una mica de claretat en aquest assumpte, he convidat a una advocada penalista, na Mª del Pilar Barceló Durán. Meam que podem treure en clar.

Fer testament es cosa de vells?

2008-11-05T20:10:00.004+01:00

Quan hem de fer testament?

Això em demano jo! Tothom sap que això del testament és cosa seriosa, però, la pregunta és inevitable: quan s´ha de testar? o... quan no és necessàri? Curiós. Si el fas, perque l´has fet i si no, malament. Com que això del testament me posa els pels de punta he pensat que el millor és convidar a algú que en sapi i ens ho conti. Segur que interessarà a molts de veinats , com en Dani, na Martina, na Joaneta, el Presi o el Sr. Riera. Estic nerviosa. He de fer ja el meu testament?

Vendrà n´Iñigo Cassasayas, advocat.

Quina por!

2008-11-05T19:43:00.005+01:00

Per què tenim por? La por, genera por? Tenim por al que és desconegut o senzillament d´allò que no entenem? I avui...tendrem més por que ahir? Quantes preguntes... em fa por!!!!

I d´aixo parlarem en una nit a on la por, i la diversió, estan assegurades amb la festa de Halloween. Per cert, hi haurà sorpreses, terrorífiques... JA,JA,JA,JA,JA,JA!

Per cert. la crisi, també em fa por.

Primer Nadó Medicament

2008-11-05T18:51:00.003+01:00

Javier, el primer 'nadó medicament' d´ Espanya amb la seva mare. Foto: SAMUEL ARANDA

Hi ha res mes entranyable que multiplicar l´alegría del neixament d´un fill? Si. Que amb el neixament d´aquest, a part d´ampliar la familia i fer- lo objecte del nostre amor, podem alhora salvar la vida d´un altre fill nostre aqueixat de beta-talasemia major (una anemia congènita severa). Una vida que malauradament corre perill per culpa d´aquesta malaltia que amenaça amb posar punt i final a una lluita acarnissada d´uns pares desesperats.

Avui parlarem d´un final feliç. La culminació del dur esforç de tot un equip de metges professionals investigadors de l´unitat de Genètica, Reproducció i Medicina Fetal de L ´Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla. Son els primers en aconseguir aquesta fita al nostre país. Avui parlarem a casa d´aquest fet i ho farem amb el pare de la criatura! El senyor Andrés Mariscal, que molt gentilment, i malgrat l´incontable e incessant goteig d´entrevistes realitzades, a accedit a parlar amb nosaltres una estoneta avui vespre. També contaré amb la visita del Cap de l ´Unitat de Genètica d l´Hospital de Son Dureta, el Doctor Jordi Rosell. Un vespre molt interessant al que estau tots convidats, estimats veinats!

S.O.S Embarassos adolescents!

2008-10-28T12:33:00.003+01:00

Evitar els embarassos adolescents. Aquesta és sense cap dubte una qüestió que ens preocupa a tots...Un bebé en el moment més inoportú pot truncar el camí del adolescent més avantatjat, en això estam d´acord. I clar, arribat el moment crític, les preguntes s´enfilen: Ha de néixer el nadó? De quina manera això repercutirà en la familia? Està prou preparada per tenir.lo? S´han de casar? Serà un fill-germà? A on hem fracasat els pares? Què fem ara? Avui intentarem esbrinar el per què de la gran quantitat d´embarassos no desitjats a la nostra comunitat, segons les darreres dades facilitades per la Fundación Española de Contracepción (FED), les adolescents i les dones majors de 45 anys son les franjes d´ edat a on hi ha major increment d´embarassos no desitjats a España, que suma un total de 100.000 anuals, 8.000 d´ells en dones menors de 18 anys. Avui parlarem amb alguna persona representant de L´Institut Balear de la Dona per debatre sobre aquesta qüestió que ens ha d´importar a tots.

LA COMUNITAT a LA HUELLA DIGITAL

2008-10-28T11:59:00.004+01:00

El passat divendres ens varem sumar a la blog-campanya contra la Pornografía Infantil a internet posada en marxa per els periodistes Paco Sánchez(VAGÓN-BAR) i Nacho de la Fuente ( LA HUELLA DIGITAL) i aquí teniu el post que en Nacho de la Fuente ha penjat al seu blog:

La blogocampaña del 20-N, en IB3 Radio

Suma´t a la campanya PORNOGRAFÍA INFANTIL NO!

Ens acostumam ràpidament als moments durs?

2008-10-28T11:40:00.005+01:00

El que està clar es que a les coses bones tothom s´acostuma ràpid, no? Però ara vivim temps una mica més difícils i en el que molts convendrem que haurem de canviar la nostra actitut en vers els plaers propis de les societats del benestar...Vaja , que ens haurem d´apretar el cinturó i consumir d´una forma molt més responsable i meditada! Em d´aprendre a comprar/consumir les coses més necessàries, comprobar que és el millor preu, amb les garantíes que ens pertoquen, i totes aquelles coses que necessitam saber per esser uns consumidors intel.ligents. I precisament per això avui he convidat a casa al Sr. Jesús Cuartero, Cap dels Servei de la Junta Arbitral de Consum per saber si en aquets temps de crisis i de recessió , el consumidor torna més exigent o no...el Sr. Riera està encantat perque té algunes preguntes que fer- l´hi!

Direcció General de Consum

Les seves competències són defensa dels consumidors i usuaris; control de mercat; inspecció de consum; informació i atenció als consumidors i usuaris; Junta Arbitral de Consum; relacions amb les associacions de consumidors.

Reunificació deutes Informació sobre compravenda de béns immobles en construcció

Atenció veïnats, que aquesta conversa promet esser molt interessant per tothom!

Hollywood a casa...

2008-10-22T11:07:00.008+02:00

Glam, molt de glam per centímetre quadrat. Això és el que prometo avui vespre a tots els nostres veinats de LA COMUNITAT...He convidat a tres actors de Hollywood i , sabeu el millor? M´han dit que sí! Que venen a casa! I la pregunta és obvia...Què en posaré??? El vestit negre? El conjunt vermell? El vestit de cap d´any de l´any passat? O senzillament uns texans amb una samarreta hippie-chic? Ai, quin dilema! El cas es que...estimats amics...avui obrirem les portes de casa a:

Kevin Spacey, Ed Harris y Danny De Vito a...

LA COMUNITAT!

Ai, ai,ai.. .algú s´imagina les nervis que passaré? Amb aquets actors al sofà de ca nostra???? Glups!

Esper que en Dany, el meu veinat , vengui una estona per calmar la meva ansietat!!!

PORNOGRAFÍA INFANTIL NO

2008-10-22T10:41:00.005+02:00

Boneeeeeeeeeees...si,si, ja ho sé! Aquestes darreres setmanes he passat poc per el blog però prometo posar-me al dia de tot el que em parlat al salò de casa aquestes nits! El Sr.Riera està content perque ja tenim instalat el nou parquet, he de dir que ha quedat perfecte...com no! Per aquest motiu ahir a la nit varem parlar del món del còmic, però ho varem fer per telèfon amb els meus convidats. Una nit brillant. El Joan Miquel Morey (llibreter que regenta les tendes Norma Cómics a Mallorca), En Jaume Bestard, gran coleccionista, Armonía Rodríguez, la dona del cèlebre Victor Mora (El Capitán Trueno) y el dibuixant Premi nacional de Còmic, MAX...
Va esser una conversa molt entretenguda!

I ara vull obrir un parèntesi per sumar-me a la campanya contra la Pornografía Infantil a Internet, una iniciativa posada en marxa per en NACHO DE LA FUENTE, periodista i blogger que seguint la idea inicial del seu amic Paco Sánchez , ha decidit que tots els que tenim un blog podem sumar els nostres esforços i boicotejar la recerca de material pornogràfic infantil.

+ INFORMACIÓ AQUÍ

La pornografía infantil és una xacra social que embruta dia a dia les nostres vides, BASTA JA CERCADORS REPUGNANTS DE LOLITAS, ANGELS I PRETEENS INNOCENTS!

Hem de dir tots junt:

PORNOGRAFÍA INFANTIL! NO

El Blog de LA COMUNITAT es vol sumar d´aquesta manera a la blogocampaña PORNOGRAFÍA INFANTIL NO per agitar les conciències d´aquelles persones depravades i malaltes mentals que cerquen aquets tipus de material. La campanya estarà en marxa fins el proper 20 de novembre DIA UNIVERSAL DE L´INFANT, DATA EN LA QUE TOTHOM QUE ES VULGUI SENSIBILITZART AMB AQUESTA INICIATIVA HA DE ESCRIURE UN POST AL SEU BLOG CONDEMNANT L´US I L´ABÚS DELS INFANTS INNOCENTS...

Dijous 2 Mestissatge

2008-10-02T12:21:00.004+02:00

En un món modern encaminat cap la globalització i el mestissatge cultural i racial...Quina cara posaría vostè, si el seu fill o filla li presentàs a la seva nova parella d´una altra étnia? Avui parlarem a casa de la diversitat , les parelles mixtes, de les persones de altres païssos, raçes i cultures que viuen entre nosaltres i que en conseqüència donen per resultat parelles de tota condició. Està la societat preparada per el mestissatge? Hi ha persones que rebutgen la mescolança de distintes ètnies? Què ha de passar per aceptar una societat més globalitzada? Son algunes de les moltes qüestions que avui dijous parlarem a casa amb els convidats i el Sr. Riera!

Son les nostres ciutats i pobles amables amb els infants?

2008-10-02T11:56:00.004+02:00

Bona pregunta! De ben segur que més d´un dels nostres veïns s´ha demanat alguna vegada per que les ciutats no son més amables amb els seus ciutadans! I ja no parlem amb els infants...! Sortir el carrer es quasi una aventura diària. Estàn les ciutats ben preparades? Tenim el mobiliari urbà més adequat? A on poden anar a jugar els més petits? Tenim prou zones verdes? Estàn les voravíes en bon estat? Parlarem de tot això des de la perspectiva dels més inocents: els nins. per això hem convidat a Fanny Pons, mare apotecàri i nutricionista, amb Julien Marionnet, que ens explicarà com son les ciutats d´altres païssos i rebrem les impresions d´alguns veinats de ca nostra perque ens expliquin quines millores caldría fer...

Memòria Històrica

2008-10-02T11:36:00.003+02:00

El dret a recordar i l´obligació a no oblidar. La Memòria Històrica ha servit , per molts, de bàlsam per les seves ferides. Avui he convidat a ca nostra a dues persones molt especials, a la Presidenta i el Vice.President de l´Associació per la recuperació de la Memòria Històrica a les Illes Balears, na María Antònia Oliver i en Manel. Parlarem de la llei que promoguda per el gover actual ha vengut a fer justícia amb totes aquelles víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura. De ben segur que els nostres veïns voldràn dir la seva sobre aquesta qüestió!A més, en conexió amb Chile (tot un luxe per La Comunitat), parlarem amb Isabel Allende, filla de Salvador Allende per demanar-l´hi què n´opina d´aquesta llei i les seves conseqüències. Noticia relacionada Federació estatal de foros per la memòria

Hem de protegir el nostre humor?

2008-10-02T11:21:00.004+02:00

(Autor:Pep Roig)

Boneeeees! Idò! Qui ho havía de dir! Ja tenim Societat Protectora de L´Humor. Una més que divertida i interessant iniciativa promoguda per el dibuixant Pep Roig (Ultima Hora). I per si no bastàs, s´ha ficat entre cella i cella que hem de tenir el Museu de L´Humor de Mallorca. Avui vespre passa per casa i ens ho contarà tot...per cert! L´hi he dit a n´en Pep Noguera (actor i humorista) que també vengui i he quedat amb na Vivian Caoba, que és a Madrid, que la telefonaré. Una nit entretenguda, ja ho voràn!

Castració Química.

2008-09-29T18:47:00.003+02:00

Supòs que ja heu llegit la notícia en les darreres hores. Catalunya serà pionera a tot l´estat a l´hora de l´aplicació de la castració química a tots els delinqüents sexuals que ho sol.licitin. Servirà com mesura preventiva i de recolçament terpèutic i, a l´hora, ajudar a evitar la seva reincidència un cop en llibertat. Per parlar d´aquest assumpte tan espinós avui vendrà a casa el psicòleg clínic Fernando Rivera, també cridarem per telèfon al Cap d´Urología de Son Dureta el Doctor Mariano Ozonas perque ens expliqui exactament en què consisteix aquesta terapia...
I, amb tot el respecte del món, li demanarem al pare de la nina Mari Luz , què en pensa de que arribi a España una mesura com aquesta.

Vos esper a tots!

Ens fem rics fent feina?

2008-09-29T18:26:00.003+02:00

Bona pregunta, eh? El despertador sona dia rere dia, marcant el ritme d´una vida trepidant que passa per fer molta feina, moltes hores, per poder fer un bon muntet de doblers que et permetràn viure d´una forma més tranquil.la...o al manco això és el que tu penses!

I de cop i volta un es demana de forma incansant: però, hem faré ric algún dia? Podré atresorar totes aquelles coses dessitjables? Hem podré acostumar a satisfer tots els meus capricis? Un caramull de preguntes que, si més no, costa respondre. Tothom sap que toparse amb la riquessa és una qüestió molt relativa. Per que...què significa fer-se ric? Tenir un caramull de coses? Un bon grapat de comptes corrents? O... tenir moltes propietats, cotxes i articles de luxe? Per altres persones segur que la resposta a n´aquesta difícil pregunta de definir la riquesa, de ben segur que passa per tenir ben a prop i en perfecta salut els qui més estimes,esser feliç amb el que tens o sencillament arribar sense mal de caps a fi de mes. És relatiu, com tot.Però, ja saben estimats veinats que m´agrada donar- li "rum rum" al capet i avui vespre he convidat a casa a un economista, el Sr. Damià Perelló, perque m´expliqui totes aquestes questions relacionades amb els diners (que no ens enganem) ens preocupa a tots. Estic convinçuda de que tendrem visites inesperades dels veinats de la comunitat com na Joana, la perruquera...sempre està pendent de tot! I , a més a més, i posant fil a l´agulla, avui he fet periodisme d´investigació, i hem sembla que us donaré una sorpresa a tots els veinats que escolteu a La Comunitat perque realitzaré una telefona a un personatge molt curiós que m´ha promès explicar-me per què li diuen el nou Robin Hood. M´han dit que és un jove català antisistema que ha aconsegit burlar a moltes entitats bancàries del país...i que s´ha "embutxacat" a prop de 500.000 euros!!! Oh Deu meu! N´hi ha que volen esser rics a tota costa, i això no pot esser!!! No creu????

Dimarts 23 Set: Reporters en zones de conflicte.

2008-09-24T11:59:00.006+02:00

Avui a LA COMUNITAT ens questionam: Fins on som capaços d´arribar per cobrir una notícia? Sense cap dubte, cada dia perdem la conciència de que tot allò que veim a la televisió, escoltam a la radio o llegim a la premsa, es fruit de la, a vegades, arriscada tasca d´investigació per part de professionals de la comunicació que no tenen cap mena de prejudicis a l´hora de col.locarse en primera línea de foc amb l' únic objectiu de poder mostrar al món el que succeeix en un indret determinat. Estam parlant del periodisme de guerra. I precisament per aquest motiu he convidat a casa al Tinent Coronel Antonio Ortiz, Oficial de Comunicació Pública de L' Exèrcit i la Comandància General de Balears BALEARS II. Sí, sí! Un Tinent Coronel a casa! No sé què en pensarà el senyor Riera pero estic segura que serà un conversa d´allò més interessant!!!

El Tinent Coronel Ortiz davant una parada d´autobus amb el nom de Cabrera, i durant el seu programna de radio a Kosovo. (Fotos: Pedro Prieto)

Li demanaré per la seva tasca a la missió duita a terme per les tropes balears a Kosovo, però també, per la seva tasca al comandament del gabinet de comunicació, ja que durant el temps desplaçat allà, va esser ell qui se va encarregar d´anar a les distintes radios kosovars i mantenir absolutament informats a la població de tot el que els espanyols realitzaven en les seves tasques de recolçament i ajuda. Això vol dir, que ens explicarà com ha presentat i realitzat les tasques de locutor de radio...i sé de bona tinta que fins i tot a puntxat música espanyola demostrant les seves habilitats com Dj! S´imaginen? Per si fos poc, he quedat amb el meu amic Pedro Prieto per que ens expliqui el que està succeïnt en el setè curs organitzat per l´exèrcit dirigit a reporters de guerra per preservar la seva seguretat en tot moment! Detectar mines, vols nocturns en helicòpter, preservar- se de un rapt i moltes coses més que son impartides en aquest interessant curs. I per acabar de confitar la nit també parlarem amb l'únic Premi Pulitzer espanyol (el més prestigiós de la premsa a nivell mundial), el fotoperiodista independent Javier Bauluz!

Estau tots convidats, estimats veinats!

Dilluns 22 setembre: Afrodisíacs, serveixen?

2008-09-23T13:33:00.004+02:00

Idò! Què vos pensàveu? Mira quines coses que penso!!! Caldría que deixàs de llegir segons quines publicacions femenines que de ben segur l´unica cosa que fan és intoxica el meu cervell...Ahir quan estava en una reunió de feina a l´oficina, un joc subtil de cames a davall de la taula de reunions hem va transportar a algún lloc amagat de la meva consciència a on hem va pegar per demanar-me si tot allò (gadgets, píldores, cremes, ungüents, estimulants, receptes de cuina, etc...) , tan de moda per una banda, és realment eficient a l´hora de millorar les relacions sexuals individulas o col.lectives! I dit i fet. He cridat a la meva amiga Julia que té una tenda molt ben ubicada, al mercat de L´Olivar , es diu Dona Sana, sí,sí...just a davora de la fruita i la verdura!, i l´hi he demanat que si pot vengui a casa a fer un té i que de pas hem tregui de dubtes. Un dia que aneu al mercat a comprar, no oblideu cercar- la. Mira si és aguda que ja m´ha col.locat una maletota vermella que diu que està plena de "coses" ben divertides i m´ha demanat que la puji a ca nostra, que ella ja vendrà, just quan acabi la clase de Pilates. Estic molt impacient! Vendreu a güaitar?

Divendres 19 setembre: La seguretat aèrea.

2008-09-23T13:18:00.004+02:00

Avui vespre tendrem una nit ben especial estimats veinats! De ben segur que els darrers accidents d´aviació no us han aportat massa tranquilitat; evidentment tots tenim encara a la retina (i al cor també) les imatges de l´avió de la companyía Spanair estavellat al final d'una de les pistes de Barajas. Per aquesta raó he decidit que avui podríem parlar d'una qüestió tan tangible com evident: tenim ara més por a volar que abans ??? Per treure' ns de dubtes parlaré amb un exper Doctor Ingenier Aeronàutic amb més de 45 anys d´experiència, el senyor Arturo...I per un altre banda (encara hem tremolen les cames) ha accedit molt amablement a parlar amb mi, un dels supervivents de la catàstrofe aèrea succeïda al 1973 als Andes a on només varen sobreviure 16 persones en unes condicions realment angustioses i molt més que heròiques, ja que quan es varen acabar els queviures de la tripùlació no va quedar més remei que prendre altres mesures extremes com menjar la carn d´alguns dels cadàvers congelats a la montanya. Hem refereixo a Pedro Alguerta, un dels membres de l´equip de rugby que viatjaba en aquell avió. Llògicament no podem establir cap paral.lelisme entre un accident i l´altre, però de ben segur que podrem parlar de sentiments, de instincte de supervivència, de com han canviat les companyíes i les normes de seguretat...En 35 anys les coses han millorat molt. Pero així hi tot, de tant en quan la fatalitat també es troba a molts de peus d´altitut. Inquietant, veritat? Però no siguem catastrofistes, l´avió segueix essent el mitjà de transport més segur del món. Us convido a escoltar.

Dimecres 17 Setembre: Una galtada a temps es bó per l´educació dels nostres fills?

2008-09-19T10:23:00.004+02:00

I amb això no volem fer apología de la violència. Que Deu ens lliberi! Però, la veritat, qui no s´en recorda d´una galtada de son pare per haver-la feta grossa! Jo sí! I ben alerta que vaig anar de tornar-hi. Però avui dia si veim pel carrer a una mare (o pare) desesperat amb el seu fill rossegant, fent potedetes, plorant i cridant perque vol una jugueta que acaba de veure o perque no vol marxar del parc cap a cases, de ben segur que ningú s´escandalitzarà si el progenitor l´hi "espolça" el cul per fer-se obeïr! I clar, surgeix la pregunta: es bó o dolent una "galleta", "galtada", "closcada", "espolçada" a temps? Com que això és una qüestió molt delicada (ja que no soporto saber del maltractament d´un infant) hem pregunto si el convidat que tendré avui vespre ens treurà de dubtes.

El psiquiatra Virgilo Traid sap molt del comportament humà i de ben segur que ens dirà el que està bé o malament i el més important, per què hi ha pares que no saben emprar altres "armes" per la educació com es el diàleg! A més a més vendrán algunes mares a dir la seva. Com la Madò Catalina que n´ha surat a 6 o la Sr Palomero que en té 3! No us ho perdeu, estimats veïnats.

Dimarts 16 Setembre: Al.lel 334. El Gen de l´infidelitat.

2008-09-19T10:08:00.004+02:00

Aquesta sí que és bona. Ara resultarà que si soc una adicta compulsiva a les sabates de ben segur que hi ha una explicació científica! Per què si no no m´explico això del gen de l´infidelitat! No sé , estimats veïnats, si sabeu d´aquest estudi duit a terme per els suecs a 2000 homes. El resultat: el 40 % dels estudiats contemplen en el seu codi genètic un gen molt divertit: Al.lel 334. El gen que sembla esser provoca l´adultèri masculí. S´imaginan el que això pot significar??? Que a partir d´ara la nostra parella ja té una causa científica i rigurosa a afegir a la seva (la llarga i dilatada) llista d´excuses per justificar les banyes que ens ha posat. Increïble. Pero cert. I ara què! Hem de demanar un estudi genètic complert abans de començar l´aventura de viure de dos en dos? Un 40 % no és un percentatge molt alt? Vol dir això que quasi la meitat de la població masculina es infidel "per naturalesa"? I els que no tenen aquest gen?Sempre ens serán fidels? I el més preocupant: tendrem un gen semblant les dones? Ai,ai,ai...El Dr Rosell, Cap del Departament de Genètica de L´Hospital Universitari de Son Dureta ens treurà de dubtes. Esper!

Dilluns 15 Setembre: Relacions Sexuals dels adolescents.

2008-09-19T09:44:00.005+02:00

La nostra primera reunió a casa va esser aquest passat dilluns i la veritat es que va anar molt bé. Vaig convidar a la sexóloga María Rigo. La vaig conéixer per casualitat un dia que acompanyàva a una bona amiga meva a la seva consulta. Els seus consells i la seva espontaneïtat van fer que hem sentís captivada per ella i sucumbint a les ganes de conéixer-la millor vaig decidir que si venía a casa i el Sr.Riera li preparava una bona tassa de café amb llet, tal vegada podría seguir xerrant amb ella de moltes coses més! Com per exemple una qüestió que veig que preocupa molt al pares que ja tenen fills adolescents (com la Sr. Puri de la finca del costat) i precisament per aquesta raó ens ficarem en una espiral de sentiments colectius amb una mateixa temàtica: Començan els adolescents les seves relacions sexuals massa prest? Estàn realment ben informats? Ho conten a casa? Per què cada cop l´edat d´iniciació s´acurta (ara en torn als 13 anys)??? Saben els riscos que corren si no prenen les mesures correctes de precaució? I els pares, com ho viuen a tot això?

En fi...un caramull de preguntes que ens fèrem i gràcies als testimonis d´alguns dels nostres veïnats com la Sr María Eugènia o en Dani ho intentàrem aclarir. El Sr Riera va quedar satisfet de la nostra primera reunió. I jo també.

Ens presentam...

2008-09-18T04:49:00.008+02:00

EL NOU ASCENSSOR

Salutacions estimats veinats! Aquí tenen vostés (de esquerra a dreta) al nostro simpàtic veinat del 2onA, en Dani Puig, na Martina , la guapa publicista que viu a l´àtic, una servidora i el meravellós i servicial Sr. Riera, comprovant que el nou ascenssor, recentment instalat, funcioni a la perfecció!

Benvinguts a "La Comunitat"

2008-09-16T15:21:00.004+02:00

"Hola, estimats!
Benvinguts a "La Comunitat". Com aviat podreu saber, som una comunitat de veïnats que vivim a un edifici relativament tranquil , ben situat al casc antic de Ciutat! Si! Una finca d'aquelles ben antigues i ben carregades de història. La veritat es que la façana ha estat recentment restaurada i els arcs de la planta baixa llueixen ben formosos, la vella pedra que la recobreix torna a somriure i amb una maneta de pintura, el resultat final ha estat espectacular. Quatre plantes amb dues vivendes cada una, un magnífic i molt ample àtic, una escala mala de pujar i un vell ascensor, conformen la nostra peculiar comunitat. Per cert, ben cara que ens costa cada mes! I així com s'ha posat la vida ara...no son bromes. El cas es que una servidora ja fa dos anys que hi viu i he de dir que hem trobo molt feliç del meu petit redol. "El descans del guerrer", alguns diuen. Ca nostra, dic jo. Un pis antic totalment renovat i re-convertit en un espectacular loft de uns 150 metres quadrats. Ja ho sé. Un luxe avui dia. El que he de dir es que la finca sencera pertany a la meva família des de fans molts anys, el meu padrí encara no era nat i ja teníem l'edifici. Després d'acabar la carrera i viure alguns anys a la península vaig decidir instalarme a "sa roqueta" i mon pare hem va dir que un llogater del 3 er B acabava de marxar i , si ho volia, podria ocupar-ho. I dit i fet. Al principi hem va costar comprendre que ja no era a Barcelona i que tot allò que jo feia, semblava molt interessant als nostres veïnats. Per que en tenc bastants. Tots ells encantadors, a la seva manera. Ja els coneixereu! Però a qui vos he de presentar avui es al nostre conserge, el Sr. Riera, jo era petita i ja s'ocupava de que no ens faltàs de res a tots els inquilins de l'edifici. Un bon home. Atent i servicial. Tant, que cada vespre m´espera a casa i hem fa una mica de companyia. Es com un segon pare per mi! I ara,després dels mesos d'estiu, coincidint amb el retorn als costums rutinaris de treballar, anar al super, al gimnàs i dormir, hem decidit organitzar unes vetllades ben especials a casa...Convidaré a persones de tota raça, color, cultura i ocupació. Per parlar...de coses de la vida. Ah! Per cert, tota La Comunitat hi està convidada, aquests tafaners i bugaders de tot valen saber, i jo, ben contenta! Per cert, vols ésser un dels nostres veïnats?"

La del 3 er B.