Bona pregunta, eh? El despertador sona dia rere dia, marcant el ritme d´una vida trepidant que passa per fer molta feina, moltes hores, per poder fer un bon muntet de doblers que et permetràn viure d´una forma més tranquil.la...o al manco això és el que tu penses!

I de cop i volta un es demana de forma incansant: però, hem faré ric algún dia? Podré atresorar totes aquelles coses dessitjables? Hem podré acostumar a satisfer tots els meus capricis? Un caramull de preguntes que, si més no, costa respondre. Tothom sap que toparse amb la riquessa és una qüestió molt relativa. Per que...què significa fer-se ric? Tenir un caramull de coses? Un bon grapat de comptes corrents? O... tenir moltes propietats, cotxes i articles de luxe? Per altres persones segur que la resposta a n´aquesta difícil pregunta de definir la riquesa, de ben segur que passa per tenir ben a prop i en perfecta salut els qui més estimes,esser feliç amb el que tens o sencillament arribar sense mal de caps a fi de mes. És relatiu, com tot.Però, ja saben estimats veinats que m´agrada donar- li "rum rum" al capet i avui vespre he convidat a casa a un economista, el Sr. Damià Perelló, perque m´expliqui totes aquestes questions relacionades amb els diners (que no ens enganem) ens preocupa a tots. Estic convinçuda de que tendrem visites inesperades dels veinats de la comunitat com na Joana, la perruquera...sempre està pendent de tot! I , a més a més, i posant fil a l´agulla, avui he fet periodisme d´investigació, i hem sembla que us donaré una sorpresa a tots els veinats que escolteu a La Comunitat perque realitzaré una telefona a un personatge molt curiós que m´ha promès explicar-me per què li diuen el nou Robin Hood. M´han dit que és un jove català antisistema que ha aconsegit burlar a moltes entitats bancàries del país...i que s´ha "embutxacat" a prop de 500.000 euros!!! Oh Deu meu! N´hi ha que volen esser rics a tota costa, i això no pot esser!!! No creu????

Avui a LA COMUNITAT ens questionam: Fins on som capaços d´arribar per cobrir una notícia? Sense cap dubte, cada dia perdem la conciència de que tot allò que veim a la televisió, escoltam a la radio o llegim a la premsa, es fruit de la, a vegades, arriscada tasca d´investigació per part de professionals de la comunicació que no tenen cap mena de prejudicis a l´hora de col.locarse en primera línea de foc amb l' únic objectiu de poder mostrar al món el que succeeix en un indret determinat. Estam parlant del periodisme de guerra. I precisament per aquest motiu he convidat a casa al Tinent Coronel Antonio Ortiz, Oficial de Comunicació Pública de L' Exèrcit i la Comandància General de Balears BALEARS II. Sí, sí! Un Tinent Coronel a casa! No sé què en pensarà el senyor Riera pero estic segura que serà un conversa d´allò més interessant!!!

El Tinent Coronel Ortiz davant una parada d´autobus amb el nom de Cabrera, i durant el seu programna de radio a Kosovo. (Fotos: Pedro Prieto)

Li demanaré per la seva tasca a la missió duita a terme per les tropes balears a Kosovo, però també, per la seva tasca al comandament del gabinet de comunicació, ja que durant el temps desplaçat allà, va esser ell qui se va encarregar d´anar a les distintes radios kosovars i mantenir absolutament informats a la població de tot el que els espanyols realitzaven en les seves tasques de recolçament i ajuda. Això vol dir, que ens explicarà com ha presentat i realitzat les tasques de locutor de radio...i sé de bona tinta que fins i tot a puntxat música espanyola demostrant les seves habilitats com Dj! S´imaginen? Per si fos poc, he quedat amb el meu amic Pedro Prieto per que ens expliqui el que està succeïnt en el setè curs organitzat per l´exèrcit dirigit a reporters de guerra per preservar la seva seguretat en tot moment! Detectar mines, vols nocturns en helicòpter, preservar- se de un rapt i moltes coses més que son impartides en aquest interessant curs. I per acabar de confitar la nit també parlarem amb l'únic Premi Pulitzer espanyol (el més prestigiós de la premsa a nivell mundial), el fotoperiodista independent Javier Bauluz!

Idò! Què vos pensàveu? Mira quines coses que penso!!! Caldría que deixàs de llegir segons quines publicacions femenines que de ben segur l´unica cosa que fan és intoxica el meu cervell...Ahir quan estava en una reunió de feina a l´oficina, un joc subtil de cames a davall de la taula de reunions hem va transportar a algún lloc amagat de la meva consciència a on hem va pegar per demanar-me si tot allò (gadgets, píldores, cremes, ungüents, estimulants, receptes de cuina, etc...) , tan de moda per una banda, és realment eficient a l´hora de millorar les relacions sexuals individulas o col.lectives! I dit i fet. He cridat a la meva amiga Julia que té una tenda molt ben ubicada, al mercat de L´Olivar , es diu Dona Sana, sí,sí...just a davora de la fruita i la verdura!, i l´hi he demanat que si pot vengui a casa a fer un té i que de pas hem tregui de dubtes. Un dia que aneu al mercat a comprar, no oblideu cercar- la. Mira si és aguda que ja m´ha col.locat una maletota vermella que diu que està plena de "coses" ben divertides i m´ha demanat que la puji a ca nostra, que ella ja vendrà, just quan acabi la clase de Pilates. Estic molt impacient! Vendreu a güaitar?

Avui vespre tendrem una nit ben especial estimats veinats! De ben segur que els darrers accidents d´aviació no us han aportat massa tranquilitat; evidentment tots tenim encara a la retina (i al cor també) les imatges de l´avió de la companyía Spanair estavellat al final d'una de les pistes de Barajas. Per aquesta raó he decidit que avui podríem parlar d'una qüestió tan tangible com evident: tenim ara més por a volar que abans ??? Per treure' ns de dubtes parlaré amb un exper Doctor Ingenier Aeronàutic amb més de 45 anys d´experiència, el senyor Arturo...I per un altre banda (encara hem tremolen les cames) ha accedit molt amablement a parlar amb mi, un dels supervivents de la catàstrofe aèrea succeïda al 1973 als Andes a on només varen sobreviure 16 persones en unes condicions realment angustioses i molt més que heròiques, ja que quan es varen acabar els queviures de la tripùlació no va quedar més remei que prendre altres mesures extremes com menjar la carn d´alguns dels cadàvers congelats a la montanya. Hem refereixo a Pedro Alguerta, un dels membres de l´equip de rugby que viatjaba en aquell avió. Llògicament no podem establir cap paral.lelisme entre un accident i l´altre, però de ben segur que podrem parlar de sentiments, de instincte de supervivència, de com han canviat les companyíes i les normes de seguretat...En 35 anys les coses han millorat molt. Pero així hi tot, de tant en quan la fatalitat també es troba a molts de peus d´altitut. Inquietant, veritat? Però no siguem catastrofistes, l´avió segueix essent el mitjà de transport més segur del món. Us convido a escoltar.

I amb això no volem fer apología de la violència. Que Deu ens lliberi! Però, la veritat, qui no s´en recorda d´una galtada de son pare per haver-la feta grossa! Jo sí! I ben alerta que vaig anar de tornar-hi. Però avui dia si veim pel carrer a una mare (o pare) desesperat amb el seu fill rossegant, fent potedetes, plorant i cridant perque vol una jugueta que acaba de veure o perque no vol marxar del parc cap a cases, de ben segur que ningú s´escandalitzarà si el progenitor l´hi "espolça" el cul per fer-se obeïr! I clar, surgeix la pregunta: es bó o dolent una "galleta", "galtada", "closcada", "espolçada" a temps? Com que això és una qüestió molt delicada (ja que no soporto saber del maltractament d´un infant) hem pregunto si el convidat que tendré avui vespre ens treurà de dubtes.

El psiquiatra Virgilo Traid sap molt del comportament humà i de ben segur que ens dirà el que està bé o malament i el més important, per què hi ha pares que no saben emprar altres "armes" per la educació com es el diàleg! A més a més vendrán algunes mares a dir la seva. Com la Madò Catalina que n´ha surat a 6 o la Sr Palomero que en té 3! No us ho perdeu, estimats veïnats.

Aquesta sí que és bona. Ara resultarà que si soc una adicta compulsiva a les sabates de ben segur que hi ha una explicació científica! Per què si no no m´explico això del gen de l´infidelitat! No sé , estimats veïnats, si sabeu d´aquest estudi duit a terme per els suecs a 2000 homes. El resultat: el 40 % dels estudiats contemplen en el seu codi genètic un gen molt divertit: Al.lel 334. El gen que sembla esser provoca l´adultèri masculí. S´imaginan el que això pot significar??? Que a partir d´ara la nostra parella ja té una causa científica i rigurosa a afegir a la seva (la llarga i dilatada) llista d´excuses per justificar les banyes que ens ha posat. Increïble. Pero cert. I ara què! Hem de demanar un estudi genètic complert abans de començar l´aventura de viure de dos en dos? Un 40 % no és un percentatge molt alt? Vol dir això que quasi la meitat de la població masculina es infidel "per naturalesa"? I els que no tenen aquest gen?Sempre ens serán fidels? I el més preocupant: tendrem un gen semblant les dones? Ai,ai,ai...El Dr Rosell, Cap del Departament de Genètica de L´Hospital Universitari de Son Dureta ens treurà de dubtes. Esper!

En fi...un caramull de preguntes que ens fèrem i gràcies als testimonis d´alguns dels nostres veïnats com la Sr María Eugènia o en Dani ho intentàrem aclarir. El Sr Riera va quedar satisfet de la nostra primera reunió. I jo també.