Guarda-rails assessins
Posted
La polèmica contra les barreres de seguretat tradicionals –que deixen al descobert els perillosos i afilats suports metàl·lics– va revifar fa un any gràcies a les mobilitzacions del col·lectiu motorista, que va realitzar marxes de protesta a diverses ciutats. També va ajudar a accelerar les actuacions l’augment de la sinistralitat de les motocicletes a les carreteres. Del 2006 al 2007, el nombre de morts va passar de 51 a 70, gairebé un augment del 40% en un sol any. Avui parlam dels motards i els perills que suposen els guarda-rails de les carreteres per a ciclistes i motos. Els meus convidats avui a ca nostra seràn en Pepín Yuste de la Federació Balear de Motociclisme, en Ricard Soldevila de Moters de Mallorca i en Salvador Canudas de AEMOT, L´Associació d´Empresaris de la Motocicleta.
.jpg)
Hola estimats veinats de LA COMUNITAT! Avui dilluns ençatam la setmana amb un tema que maularadament segueix d´actualitat: el consum de drogues a Balears. Hi ho farem convidant a nen Tomeu Català de PROJECTE HOME i al Doctor Patxi Vega que tmbé hi col.labora des de fa 20 anys. Cóm es la realitat dels drogodependents que volen re- fe rla seva vida? Quins son els projectes que els poden ajudar a descobrir una nova vida SENSE DROGUES? Ja son molts els que ho han aconseguit, d´altres, encara lluiten.
Gairebé la meitat de les dones té problemes sexuals, i només un 12 per cent d'elles es preocupa per la situació, segons ho va revelar una investigació nord-americana. Increible, no? En efecte, més del 40 per cent de les dones sofreix problemes de disfunció sexual, entre els quals s'inclouen falta de desig i dificultats per a arribar a l'orgasme, segons va informar l'autora de l'estudi, Jan Shifren, professora associada de obstetricia, ginecología i biologia reproductiva de la Facultat de medicina de Harvard i directora del Programa de menopausa Vincent de l'Hospital General de Massachusetts, ambdues en Boston."La bona notícia és que 12 per cent és una xifra molt distinta a 40 per cent", va emfatitzar Xifrin en la revesteixi Obstetrics & Gynecology. No obstant això, va agregar, el 12 per cent de 83 milions de dones nord-americanes de 20 a 65 anys és un percentatge considerable. I penso jo: això les nord-americanes, ah! Quin ensurt! I les espanyoles? I les balears? Aquesta història del 40% m´ha posat una mica nerviosa. L´hi he dit al Sr. Riera, i ell, tan racional i pragmàtic com sempre, m´ha recomanat que organitzi una petita reunió d´urgència sobre aquesta qüestió. I dit i fet. Vendrán dues maigues meves, sexòlogues ambdues. Na María Rigo i na Teresa Ramos. Ja ho vorem què diuen! Serà contagiós? Amèrica està enfora...no?
Aquesta era la qüestió: saber si el Sant Calze que descansa a la Catedral de València és la copa que va fer servir Jesús en l´Últim Sopar amb els seus deixebles. Segons la història, la copa hauria arribat a la península fa 1.750 anys procedent de Roma, el 1424 hauria arribat a València i el 1437 el rei Alfons el Magnànim l'hauria cedit a la catedral valenciana. Ara, el primer congrés internacional del Sant Greal ha conclòs que, com a mínim, ha inspirat moltes llegendes, però no ha pogut provar que és l'autèntic. A la trobada s'hi han reunit experts de tot el món per analitzar i estudiar el significat i l'autenticitat d'aquesta relíquia. A més, el primer congrés internacional del Sant Greal, a banda de voler provar l'autenticitat del calze, també ha volgut celebrar que ara fa 1.750 anys que va arribar a la Península.Els experts han decidit demanar que es declari patrimoni de la humanitat. Particularment estic molt atreta per la història del Sant Greal, igual que molts dels nostres veinats, i per quest motiu avui estic molt emocionada amb la nostre particular vetllada. Per una banda vendrà a casa l´únic arqueòleg de Mallorca que em recorda (jaqueta de pell inclosa) al mismíssim Indiana Jones, en Javier Aramburu, de ben segur que ens aclarirá alguna coseta...Per altre banda l´hi he dit al Presi que baixi, la seva visió com ex-capellà i teóleg és imprescindible, i per acabar de rubricar la jugada, telefonaré a Carlos Izquierdo, advocat i secretàri del CENTRO ESPAÑOL DE SINDONOLOGÍA.
Avui me n´ha passat una que m´ha fet reflexionar! Quan sortía de la botiga d´en Tomás un infantó, penso que no tendría més de 12 anys, m´ha demanat a on era un carrer i encara no havía pipalletjat que m´ha robat el bolso!!! Menors delinqüents. Difícil tema. Però se n´ha de parlar, i molt . Pel que sembla la delinqüència juvenil va en augment i els factors son múltiples. Per posar una mica de claretat en aquest assumpte, he convidat a una advocada penalista, na Mª del Pilar Barceló Durán. Meam que podem treure en clar.
Quan hem de fer testament?
Això em demano jo! Tothom sap que això del testament és cosa seriosa, però, la pregunta és inevitable: quan s´ha de testar? o... quan no és necessàri? Curiós. Si el fas, perque l´has fet i si no, malament. Com que això del testament me posa els pels de punta he pensat que el millor és convidar a algú que en sapi i ens ho conti. Segur que interessarà a molts de veinats , com en Dani, na Martina, na Joaneta, el Presi o el Sr. Riera. Estic nerviosa. He de fer ja el meu testament?
Vendrà n´Iñigo Cassasayas, advocat.
Quina por!
Posted
Per què tenim por? La por, genera por? Tenim por al que és desconegut o senzillament d´allò que no entenem? I avui...tendrem més por que ahir? Quantes preguntes... em fa por!!!!
I d´aixo parlarem en una nit a on la por, i la diversió, estan assegurades amb la festa de Halloween. Per cert, hi haurà sorpreses, terrorífiques... JA,JA,JA,JA,JA,JA!
Per cert. la crisi, també em fa por.
Primer Nadó Medicament
Posted
Hi ha res mes entranyable que multiplicar l´alegría del neixament d´un fill? Si. Que amb el neixament d´aquest, a part d´ampliar la familia i fer- lo objecte del nostre amor, podem alhora salvar la vida d´un altre fill nostre aqueixat de beta-talasemia major (una anemia congènita severa). Una vida que malauradament corre perill per culpa d´aquesta malaltia que amenaça amb posar punt i final a una lluita acarnissada d´uns pares desesperats.
Avui parlarem d´un final feliç. La culminació del dur esforç de tot un equip de metges professionals investigadors de l´unitat de Genètica, Reproducció i Medicina Fetal de L ´Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla. Son els primers en aconseguir aquesta fita al nostre país. Avui parlarem a casa d´aquest fet i ho farem amb el pare de la criatura! El senyor Andrés Mariscal, que molt gentilment, i malgrat l´incontable e incessant goteig d´entrevistes realitzades, a accedit a parlar amb nosaltres una estoneta avui vespre. També contaré amb la visita del Cap de l ´Unitat de Genètica d l´Hospital de Son Dureta, el Doctor Jordi Rosell. Un vespre molt interessant al que estau tots convidats, estimats veinats!
Evitar els embarassos adolescents. Aquesta és sense cap dubte una qüestió que ens preocupa a tots...Un bebé en el moment més inoportú pot truncar el camí del adolescent més avantatjat, en això estam d´acord. I clar, arribat el moment crític, les preguntes s´enfilen: Ha de néixer el nadó? De quina manera això repercutirà en la familia? Està prou preparada per tenir.lo? S´han de casar? Serà un fill-germà? A on hem fracasat els pares? Què fem ara? Avui intentarem esbrinar el per què de la gran quantitat d´embarassos no desitjats a la nostra comunitat, segons les darreres dades facilitades per la Fundación Española de Contracepción (FED), les adolescents i les dones majors de 45 anys son les franjes d´ edat a on hi ha major increment d´embarassos no desitjats a España, que suma un total de 100.000 anuals, 8.000 d´ells en dones menors de 18 anys. Avui parlarem amb alguna persona representant de L´Institut Balear de la Dona per debatre sobre aquesta qüestió que ens ha d´importar a tots.
El passat divendres ens varem sumar a la blog-campanya contra la Pornografía Infantil a internet posada en marxa per els periodistes Paco Sánchez(VAGÓN-BAR) i Nacho de la Fuente ( LA HUELLA DIGITAL) i aquí teniu el post que en Nacho de la Fuente ha penjat al seu blog:
Suma´t a la campanya PORNOGRAFÍA INFANTIL NO!
El que està clar es que a les coses bones tothom s´acostuma ràpid, no? Però ara vivim temps una mica més difícils i en el que molts convendrem que haurem de canviar la nostra actitut en vers els plaers propis de les societats del benestar...Vaja , que ens haurem d´apretar el cinturó i consumir d´una forma molt més responsable i meditada! Em d´aprendre a comprar/consumir les coses més necessàries, comprobar que és el millor preu, amb les garantíes que ens pertoquen, i totes aquelles coses que necessitam saber per esser uns consumidors intel.ligents. I precisament per això avui he convidat a casa al Sr. Jesús Cuartero, Cap dels Servei de la Junta Arbitral de Consum per saber si en aquets temps de crisis i de recessió , el consumidor torna més exigent o no...el Sr. Riera està encantat perque té algunes preguntes que fer- l´hi!
Les seves competències són defensa dels consumidors i usuaris; control de mercat; inspecció de consum; informació i atenció als consumidors i usuaris; Junta Arbitral de Consum; relacions amb les associacions de consumidors.
Atenció veïnats, que aquesta conversa promet esser molt interessant per tothom!
Hollywood a casa...
PostedGlam, molt de glam per centímetre quadrat. Això és el que prometo avui vespre a tots els nostres veinats de LA COMUNITAT...He convidat a tres actors de Hollywood i , sabeu el millor? M´han dit que sí! Que venen a casa! I la pregunta és obvia...Què en posaré??? El vestit negre? El conjunt vermell? El vestit de cap d´any de l´any passat? O senzillament uns texans amb una samarreta hippie-chic? Ai, quin dilema! El cas es que...estimats amics...avui obrirem les portes de casa a:
PORNOGRAFÍA INFANTIL NO
PostedBoneeeeeeeeeees...si,si, ja ho sé! Aquestes darreres setmanes he passat poc per el blog però prometo posar-me al dia de tot el que em parlat al salò de casa aquestes nits! El Sr.Riera està content perque ja tenim instalat el nou parquet, he de dir que ha quedat perfecte...com no! Per aquest motiu ahir a la nit varem parlar del món del còmic, però ho varem fer per telèfon amb els meus convidats. Una nit brillant. El Joan Miquel Morey (llibreter que regenta les tendes Norma Cómics a Mallorca), En Jaume Bestard, gran coleccionista, Armonía Rodríguez, la dona del cèlebre Victor Mora (El Capitán Trueno) y el dibuixant Premi nacional de Còmic, MAX...
Va esser una conversa molt entretenguda!
I ara vull obrir un parèntesi per sumar-me a la campanya contra la Pornografía Infantil a Internet, una iniciativa posada en marxa per en NACHO DE LA FUENTE, periodista i blogger que seguint la idea inicial del seu amic Paco Sánchez , ha decidit que tots els que tenim un blog podem sumar els nostres esforços i boicotejar la recerca de material pornogràfic infantil.
+ INFORMACIÓ AQUÍ
Va esser una conversa molt entretenguda!
I ara vull obrir un parèntesi per sumar-me a la campanya contra la Pornografía Infantil a Internet, una iniciativa posada en marxa per en NACHO DE LA FUENTE, periodista i blogger que seguint la idea inicial del seu amic Paco Sánchez , ha decidit que tots els que tenim un blog podem sumar els nostres esforços i boicotejar la recerca de material pornogràfic infantil.
+ INFORMACIÓ AQUÍ
La pornografía infantil és una xacra social que embruta dia a dia les nostres vides, BASTA JA CERCADORS REPUGNANTS DE LOLITAS, ANGELS I PRETEENS INNOCENTS!
Hem de dir tots junt:
PORNOGRAFÍA INFANTIL! NO
El Blog de LA COMUNITAT es vol sumar d´aquesta manera a la blogocampaña PORNOGRAFÍA INFANTIL NO per agitar les conciències d´aquelles persones depravades i malaltes mentals que cerquen aquets tipus de material. La campanya estarà en marxa fins el proper 20 de novembre DIA UNIVERSAL DE L´INFANT, DATA EN LA QUE TOTHOM QUE ES VULGUI SENSIBILITZART AMB AQUESTA INICIATIVA HA DE ESCRIURE UN POST AL SEU BLOG CONDEMNANT L´US I L´ABÚS DELS INFANTS INNOCENTS...
Dijous 2 Mestissatge
Posted
En un món modern encaminat cap la globalització i el mestissatge cultural i racial...Quina cara posaría vostè, si el seu fill o filla li presentàs a la seva nova parella d´una altra étnia? Avui parlarem a casa de la diversitat , les parelles mixtes, de les persones de altres païssos, raçes i cultures que viuen entre nosaltres i que en conseqüència donen per resultat parelles de tota condició. Està la societat preparada per el mestissatge? Hi ha persones que rebutgen la mescolança de distintes ètnies? Què ha de passar per aceptar una societat més globalitzada? Son algunes de les moltes qüestions que avui dijous parlarem a casa amb els convidats i el Sr. Riera!
Bona pregunta! De ben segur que més d´un dels nostres veïns s´ha demanat alguna vegada per que les ciutats no son més amables amb els seus ciutadans! I ja no parlem amb els infants...! Sortir el carrer es quasi una aventura diària. Estàn les ciutats ben preparades? Tenim el mobiliari urbà més adequat? A on poden anar a jugar els més petits? Tenim prou zones verdes? Estàn les voravíes en bon estat? Parlarem de tot això des de la perspectiva dels més inocents: els nins. per això hem convidat a Fanny Pons, mare apotecàri i nutricionista, amb Julien Marionnet, que ens explicarà com son les ciutats d´altres païssos i rebrem les impresions d´alguns veinats de ca nostra perque ens expliquin quines millores caldría fer...
Memòria Històrica
Posted
(Autor:Pep Roig)
Castració Química.
Posted
Supòs que ja heu llegit la notícia en les darreres hores. Catalunya serà pionera a tot l´estat a l´hora de l´aplicació de la castració química a tots els delinqüents sexuals que ho sol.licitin. Servirà com mesura preventiva i de recolçament terpèutic i, a l´hora, ajudar a evitar la seva reincidència un cop en llibertat. Per parlar d´aquest assumpte tan espinós avui vendrà a casa el psicòleg clínic Fernando Rivera, també cridarem per telèfon al Cap d´Urología de Son Dureta el Doctor Mariano Ozonas perque ens expliqui exactament en què consisteix aquesta terapia...
I, amb tot el respecte del món, li demanarem al pare de la nina Mari Luz , què en pensa de que arribi a España una mesura com aquesta.
Vos esper a tots!
Ens fem rics fent feina?
Posted.jpg)
Bona pregunta, eh? El despertador sona dia rere dia, marcant el ritme d´una vida trepidant que passa per fer molta feina, moltes hores, per poder fer un bon muntet de doblers que et permetràn viure d´una forma més tranquil.la...o al manco això és el que tu penses!
I de cop i volta un es demana de forma incansant: però, hem faré ric algún dia? Podré atresorar totes aquelles coses dessitjables? Hem podré acostumar a satisfer tots els meus capricis? Un caramull de preguntes que, si més no, costa respondre. Tothom sap que toparse amb la riquessa és una qüestió molt relativa. Per que...què significa fer-se ric? Tenir un caramull de coses? Un bon grapat de comptes corrents? O... tenir moltes propietats, cotxes i articles de luxe? Per altres persones segur que la resposta a n´aquesta difícil pregunta de definir la riquesa, de ben segur que passa per tenir ben a prop i en perfecta salut els qui més estimes,esser feliç amb el que tens o sencillament arribar sense mal de caps a fi de mes. És relatiu, com tot.Però, ja saben estimats veinats que m´agrada donar- li "rum rum" al capet i avui vespre he convidat a casa a un economista, el Sr. Damià Perelló, perque m´expliqui totes aquestes questions relacionades amb els diners (que no ens enganem) ens preocupa a tots. Estic convinçuda de que tendrem visites inesperades dels veinats de la comunitat com na Joana, la perruquera...sempre està pendent de tot! I , a més a més, i posant fil a l´agulla, avui he fet periodisme d´investigació, i hem sembla que us donaré una sorpresa a tots els veinats que escolteu a La Comunitat perque realitzaré una telefona a un personatge molt curiós que m´ha promès explicar-me per què li diuen el nou Robin Hood. M´han dit que és un jove català antisistema que ha aconsegit burlar a moltes entitats bancàries del país...i que s´ha "embutxacat" a prop de 500.000 euros!!! Oh Deu meu! N´hi ha que volen esser rics a tota costa, i això no pot esser!!! No creu????
Avui a LA COMUNITAT ens questionam: Fins on som capaços d´arribar per cobrir una notícia? Sense cap dubte, cada dia perdem la conciència de que tot allò que veim a la televisió, escoltam a la radio o llegim a la premsa, es fruit de la, a vegades, arriscada tasca d´investigació per part de professionals de la comunicació que no tenen cap mena de prejudicis a l´hora de col.locarse en primera línea de foc amb l' únic objectiu de poder mostrar al món el que succeeix en un indret determinat. Estam parlant del periodisme de guerra. I precisament per aquest motiu he convidat a casa al Tinent Coronel Antonio Ortiz, Oficial de Comunicació Pública de L' Exèrcit i la Comandància General de Balears BALEARS II. Sí, sí! Un Tinent Coronel a casa! No sé què en pensarà el senyor Riera pero estic segura que serà un conversa d´allò més interessant!!!
El Tinent Coronel Ortiz davant una parada d´autobus amb el nom de Cabrera, i durant el seu programna de radio a Kosovo. (Fotos: Pedro Prieto)
Li demanaré per la seva tasca a la missió duita a terme per les tropes balears a Kosovo, però també, per la seva tasca al comandament del gabinet de comunicació, ja que durant el temps desplaçat allà, va esser ell qui se va encarregar d´anar a les distintes radios kosovars i mantenir absolutament informats a la població de tot el que els espanyols realitzaven en les seves tasques de recolçament i ajuda. Això vol dir, que ens explicarà com ha presentat i realitzat les tasques de locutor de radio...i sé de bona tinta que fins i tot a puntxat música espanyola demostrant les seves habilitats com Dj! S´imaginen? Per si fos poc, he quedat amb el meu amic Pedro Prieto per que ens expliqui el que està succeïnt en el setè curs organitzat per l´exèrcit dirigit a reporters de guerra per preservar la seva seguretat en tot moment! Detectar mines, vols nocturns en helicòpter, preservar- se de un rapt i moltes coses més que son impartides en aquest interessant curs. I per acabar de confitar la nit també parlarem amb l'únic Premi Pulitzer espanyol (el més prestigiós de la premsa a nivell mundial), el fotoperiodista independent Javier Bauluz!
Estau tots convidats, estimats veinats!
Idò! Què vos pensàveu? Mira quines coses que penso!!! Caldría que deixàs de llegir segons quines publicacions femenines que de ben segur l´unica cosa que fan és intoxica el meu cervell...Ahir quan estava en una reunió de feina a l´oficina, un joc subtil de cames a davall de la taula de reunions hem va transportar a algún lloc amagat de la meva consciència a on hem va pegar per demanar-me si tot allò (gadgets, píldores, cremes, ungüents, estimulants, receptes de cuina, etc...) , tan de moda per una banda, és realment eficient a l´hora de millorar les relacions sexuals individulas o col.lectives! I dit i fet. He cridat a la meva amiga Julia que té una tenda molt ben ubicada, al mercat de L´Olivar , es diu Dona Sana, sí,sí...just a davora de la fruita i la verdura!, i l´hi he demanat que si pot vengui a casa a fer un té i que de pas hem tregui de dubtes. Un dia que aneu al mercat a comprar, no oblideu cercar- la. Mira si és aguda que ja m´ha col.locat una maletota vermella que diu que està plena de "coses" ben divertides i m´ha demanat que la puji a ca nostra, que ella ja vendrà, just quan acabi la clase de Pilates. Estic molt impacient! Vendreu a güaitar?
Avui vespre tendrem una nit ben especial estimats veinats! De ben segur que els darrers accidents d´aviació no us han aportat massa tranquilitat; evidentment tots tenim encara a la retina (i al cor també) les imatges de l´avió de la companyía Spanair estavellat al final d'una de les pistes de Barajas. Per aquesta raó he decidit que avui podríem parlar d'una qüestió tan tangible com evident: tenim ara més por a volar que abans ??? Per treure' ns de dubtes parlaré amb un exper Doctor Ingenier Aeronàutic amb més de 45 anys d´experiència, el senyor Arturo...I per un altre banda (encara hem tremolen les cames) ha accedit molt amablement a parlar amb mi, un dels supervivents de la catàstrofe aèrea succeïda al 1973 als Andes a on només varen sobreviure 16 persones en unes condicions realment angustioses i molt més que heròiques, ja que quan es varen acabar els queviures de la tripùlació no va quedar més remei que prendre altres mesures extremes com menjar la carn d´alguns dels cadàvers congelats a la montanya. Hem refereixo a Pedro Alguerta, un dels membres de l´equip de rugby que viatjaba en aquell avió. Llògicament no podem establir cap paral.lelisme entre un accident i l´altre, però de ben segur que podrem parlar de sentiments, de instincte de supervivència, de com han canviat les companyíes i les normes de seguretat...En 35 anys les coses han millorat molt. Pero així hi tot, de tant en quan la fatalitat també es troba a molts de peus d´altitut. Inquietant, veritat? Però no siguem catastrofistes, l´avió segueix essent el mitjà de transport més segur del món. Us convido a escoltar.
I amb això no volem fer apología de la violència. Que Deu ens lliberi! Però, la veritat, qui no s´en recorda d´una galtada de son pare per haver-la feta grossa! Jo sí! I ben alerta que vaig anar de tornar-hi. Però avui dia si veim pel carrer a una mare (o pare) desesperat amb el seu fill rossegant, fent potedetes, plorant i cridant perque vol una jugueta que acaba de veure o perque no vol marxar del parc cap a cases, de ben segur que ningú s´escandalitzarà si el progenitor l´hi "espolça" el cul per fer-se obeïr! I clar, surgeix la pregunta: es bó o dolent una "galleta", "galtada", "closcada", "espolçada" a temps? Com que això és una qüestió molt delicada (ja que no soporto saber del maltractament d´un infant) hem pregunto si el convidat que tendré avui vespre ens treurà de dubtes.
El psiquiatra Virgilo Traid sap molt del comportament humà i de ben segur que ens dirà el que està bé o malament i el més important, per què hi ha pares que no saben emprar altres "armes" per la educació com es el diàleg! A més a més vendrán algunes mares a dir la seva. Com la Madò Catalina que n´ha surat a 6 o la Sr Palomero que en té 3! No us ho perdeu, estimats veïnats.
Aquesta sí que és bona. Ara resultarà que si soc una adicta compulsiva a les sabates de ben segur que hi ha una explicació científica! Per què si no no m´explico això del gen de l´infidelitat! No sé , estimats veïnats, si sabeu d´aquest estudi duit a terme per els suecs a 2000 homes. El resultat: el 40 % dels estudiats contemplen en el seu codi genètic un gen molt divertit: Al.lel 334. El gen que sembla esser provoca l´adultèri masculí. S´imaginan el que això pot significar??? Que a partir d´ara la nostra parella ja té una causa científica i rigurosa a afegir a la seva (la llarga i dilatada) llista d´excuses per justificar les banyes que ens ha posat. Increïble. Pero cert. I ara què! Hem de demanar un estudi genètic complert abans de començar l´aventura de viure de dos en dos? Un 40 % no és un percentatge molt alt? Vol dir això que quasi la meitat de la població masculina es infidel "per naturalesa"? I els que no tenen aquest gen?Sempre ens serán fidels? I el més preocupant: tendrem un gen semblant les dones? Ai,ai,ai...El Dr Rosell, Cap del Departament de Genètica de L´Hospital Universitari de Son Dureta ens treurà de dubtes. Esper!
La nostra primera reunió a casa va esser aquest passat dilluns i la veritat es que va anar molt bé. Vaig convidar a la sexóloga María Rigo. La vaig conéixer per casualitat un dia que acompanyàva a una bona amiga meva a la seva consulta. Els seus consells i la seva espontaneïtat van fer que hem sentís captivada per ella i sucumbint a les ganes de conéixer-la millor vaig decidir que si venía a casa i el Sr.Riera li preparava una bona tassa de café amb llet, tal vegada podría seguir xerrant amb ella de moltes coses més! Com per exemple una qüestió que veig que preocupa molt al pares que ja tenen fills adolescents (com la Sr. Puri de la finca del costat) i precisament per aquesta raó ens ficarem en una espiral de sentiments colectius amb una mateixa temàtica: Començan els adolescents les seves relacions sexuals massa prest? Estàn realment ben informats? Ho conten a casa? Per què cada cop l´edat d´iniciació s´acurta (ara en torn als 13 anys)??? Saben els riscos que corren si no prenen les mesures correctes de precaució? I els pares, com ho viuen a tot això?
En fi...un caramull de preguntes que ens fèrem i gràcies als testimonis d´alguns dels nostres veïnats com la Sr María Eugènia o en Dani ho intentàrem aclarir. El Sr Riera va quedar satisfet de la nostra primera reunió. I jo també.
Ens presentam...
PostedEL NOU ASCENSSOR
Salutacions estimats veinats! Aquí tenen vostés (de esquerra a dreta) al nostro simpàtic veinat del 2onA, en Dani Puig, na Martina , la guapa publicista que viu a l´àtic, una servidora i el meravellós i servicial Sr. Riera, comprovant que el nou ascenssor, recentment instalat, funcioni a la perfecció!
Benvinguts a "La Comunitat"
Posted"Hola, estimats!
Benvinguts a "La Comunitat". Com aviat podreu saber, som una comunitat de veïnats que vivim a un edifici relativament tranquil , ben situat al casc antic de Ciutat! Si! Una finca d'aquelles ben antigues i ben carregades de història. La veritat es que la façana ha estat recentment restaurada i els arcs de la planta baixa llueixen ben formosos, la vella pedra que la recobreix torna a somriure i amb una maneta de pintura, el resultat final ha estat espectacular. Quatre plantes amb dues vivendes cada una, un magnífic i molt ample àtic, una escala mala de pujar i un vell ascensor, conformen la nostra peculiar comunitat. Per cert, ben cara que ens costa cada mes! I així com s'ha posat la vida ara...no son bromes. El cas es que una servidora ja fa dos anys que hi viu i he de dir que hem trobo molt feliç del meu petit redol. "El descans del guerrer", alguns diuen. Ca nostra, dic jo. Un pis antic totalment renovat i re-convertit en un espectacular loft de uns 150 metres quadrats. Ja ho sé. Un luxe avui dia. El que he de dir es que la finca sencera pertany a la meva família des de fans molts anys, el meu padrí encara no era nat i ja teníem l'edifici. Després d'acabar la carrera i viure alguns anys a la península vaig decidir instalarme a "sa roqueta" i mon pare hem va dir que un llogater del 3 er B acabava de marxar i , si ho volia, podria ocupar-ho. I dit i fet. Al principi hem va costar comprendre que ja no era a Barcelona i que tot allò que jo feia, semblava molt interessant als nostres veïnats. Per que en tenc bastants. Tots ells encantadors, a la seva manera. Ja els coneixereu! Però a qui vos he de presentar avui es al nostre conserge, el Sr. Riera, jo era petita i ja s'ocupava de que no ens faltàs de res a tots els inquilins de l'edifici. Un bon home. Atent i servicial. Tant, que cada vespre m´espera a casa i hem fa una mica de companyia. Es com un segon pare per mi! I ara,després dels mesos d'estiu, coincidint amb el retorn als costums rutinaris de treballar, anar al super, al gimnàs i dormir, hem decidit organitzar unes vetllades ben especials a casa...Convidaré a persones de tota raça, color, cultura i ocupació. Per parlar...de coses de la vida. Ah! Per cert, tota La Comunitat hi està convidada, aquests tafaners i bugaders de tot valen saber, i jo, ben contenta! Per cert, vols ésser un dels nostres veïnats?"
Benvinguts a "La Comunitat". Com aviat podreu saber, som una comunitat de veïnats que vivim a un edifici relativament tranquil , ben situat al casc antic de Ciutat! Si! Una finca d'aquelles ben antigues i ben carregades de història. La veritat es que la façana ha estat recentment restaurada i els arcs de la planta baixa llueixen ben formosos, la vella pedra que la recobreix torna a somriure i amb una maneta de pintura, el resultat final ha estat espectacular. Quatre plantes amb dues vivendes cada una, un magnífic i molt ample àtic, una escala mala de pujar i un vell ascensor, conformen la nostra peculiar comunitat. Per cert, ben cara que ens costa cada mes! I així com s'ha posat la vida ara...no son bromes. El cas es que una servidora ja fa dos anys que hi viu i he de dir que hem trobo molt feliç del meu petit redol. "El descans del guerrer", alguns diuen. Ca nostra, dic jo. Un pis antic totalment renovat i re-convertit en un espectacular loft de uns 150 metres quadrats. Ja ho sé. Un luxe avui dia. El que he de dir es que la finca sencera pertany a la meva família des de fans molts anys, el meu padrí encara no era nat i ja teníem l'edifici. Després d'acabar la carrera i viure alguns anys a la península vaig decidir instalarme a "sa roqueta" i mon pare hem va dir que un llogater del 3 er B acabava de marxar i , si ho volia, podria ocupar-ho. I dit i fet. Al principi hem va costar comprendre que ja no era a Barcelona i que tot allò que jo feia, semblava molt interessant als nostres veïnats. Per que en tenc bastants. Tots ells encantadors, a la seva manera. Ja els coneixereu! Però a qui vos he de presentar avui es al nostre conserge, el Sr. Riera, jo era petita i ja s'ocupava de que no ens faltàs de res a tots els inquilins de l'edifici. Un bon home. Atent i servicial. Tant, que cada vespre m´espera a casa i hem fa una mica de companyia. Es com un segon pare per mi! I ara,després dels mesos d'estiu, coincidint amb el retorn als costums rutinaris de treballar, anar al super, al gimnàs i dormir, hem decidit organitzar unes vetllades ben especials a casa...Convidaré a persones de tota raça, color, cultura i ocupació. Per parlar...de coses de la vida. Ah! Per cert, tota La Comunitat hi està convidada, aquests tafaners i bugaders de tot valen saber, i jo, ben contenta! Per cert, vols ésser un dels nostres veïnats?"
La del 3 er B.
