Benvinguts a "La Comunitat"
Posted"Hola, estimats!
Benvinguts a "La Comunitat". Com aviat podreu saber, som una comunitat de veïnats que vivim a un edifici relativament tranquil , ben situat al casc antic de Ciutat! Si! Una finca d'aquelles ben antigues i ben carregades de història. La veritat es que la façana ha estat recentment restaurada i els arcs de la planta baixa llueixen ben formosos, la vella pedra que la recobreix torna a somriure i amb una maneta de pintura, el resultat final ha estat espectacular. Quatre plantes amb dues vivendes cada una, un magnífic i molt ample àtic, una escala mala de pujar i un vell ascensor, conformen la nostra peculiar comunitat. Per cert, ben cara que ens costa cada mes! I així com s'ha posat la vida ara...no son bromes. El cas es que una servidora ja fa dos anys que hi viu i he de dir que hem trobo molt feliç del meu petit redol. "El descans del guerrer", alguns diuen. Ca nostra, dic jo. Un pis antic totalment renovat i re-convertit en un espectacular loft de uns 150 metres quadrats. Ja ho sé. Un luxe avui dia. El que he de dir es que la finca sencera pertany a la meva família des de fans molts anys, el meu padrí encara no era nat i ja teníem l'edifici. Després d'acabar la carrera i viure alguns anys a la península vaig decidir instalarme a "sa roqueta" i mon pare hem va dir que un llogater del 3 er B acabava de marxar i , si ho volia, podria ocupar-ho. I dit i fet. Al principi hem va costar comprendre que ja no era a Barcelona i que tot allò que jo feia, semblava molt interessant als nostres veïnats. Per que en tenc bastants. Tots ells encantadors, a la seva manera. Ja els coneixereu! Però a qui vos he de presentar avui es al nostre conserge, el Sr. Riera, jo era petita i ja s'ocupava de que no ens faltàs de res a tots els inquilins de l'edifici. Un bon home. Atent i servicial. Tant, que cada vespre m´espera a casa i hem fa una mica de companyia. Es com un segon pare per mi! I ara,després dels mesos d'estiu, coincidint amb el retorn als costums rutinaris de treballar, anar al super, al gimnàs i dormir, hem decidit organitzar unes vetllades ben especials a casa...Convidaré a persones de tota raça, color, cultura i ocupació. Per parlar...de coses de la vida. Ah! Per cert, tota La Comunitat hi està convidada, aquests tafaners i bugaders de tot valen saber, i jo, ben contenta! Per cert, vols ésser un dels nostres veïnats?"
Benvinguts a "La Comunitat". Com aviat podreu saber, som una comunitat de veïnats que vivim a un edifici relativament tranquil , ben situat al casc antic de Ciutat! Si! Una finca d'aquelles ben antigues i ben carregades de història. La veritat es que la façana ha estat recentment restaurada i els arcs de la planta baixa llueixen ben formosos, la vella pedra que la recobreix torna a somriure i amb una maneta de pintura, el resultat final ha estat espectacular. Quatre plantes amb dues vivendes cada una, un magnífic i molt ample àtic, una escala mala de pujar i un vell ascensor, conformen la nostra peculiar comunitat. Per cert, ben cara que ens costa cada mes! I així com s'ha posat la vida ara...no son bromes. El cas es que una servidora ja fa dos anys que hi viu i he de dir que hem trobo molt feliç del meu petit redol. "El descans del guerrer", alguns diuen. Ca nostra, dic jo. Un pis antic totalment renovat i re-convertit en un espectacular loft de uns 150 metres quadrats. Ja ho sé. Un luxe avui dia. El que he de dir es que la finca sencera pertany a la meva família des de fans molts anys, el meu padrí encara no era nat i ja teníem l'edifici. Després d'acabar la carrera i viure alguns anys a la península vaig decidir instalarme a "sa roqueta" i mon pare hem va dir que un llogater del 3 er B acabava de marxar i , si ho volia, podria ocupar-ho. I dit i fet. Al principi hem va costar comprendre que ja no era a Barcelona i que tot allò que jo feia, semblava molt interessant als nostres veïnats. Per que en tenc bastants. Tots ells encantadors, a la seva manera. Ja els coneixereu! Però a qui vos he de presentar avui es al nostre conserge, el Sr. Riera, jo era petita i ja s'ocupava de que no ens faltàs de res a tots els inquilins de l'edifici. Un bon home. Atent i servicial. Tant, que cada vespre m´espera a casa i hem fa una mica de companyia. Es com un segon pare per mi! I ara,després dels mesos d'estiu, coincidint amb el retorn als costums rutinaris de treballar, anar al super, al gimnàs i dormir, hem decidit organitzar unes vetllades ben especials a casa...Convidaré a persones de tota raça, color, cultura i ocupació. Per parlar...de coses de la vida. Ah! Per cert, tota La Comunitat hi està convidada, aquests tafaners i bugaders de tot valen saber, i jo, ben contenta! Per cert, vols ésser un dels nostres veïnats?"
La del 3 er B.
This entry was posted
on 15:21
.
You can leave a response
and follow any responses to this entry through the
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.
Hola, Sandra! Soy la Puri, la visina que vive en el otro edifisio.. que compartoo pared medianera y terrasa contigo.. que de ves en cuando te dido una tasita del Arriel pa la lavadora. Pues esas reuniones tan sonoras que hases en tu LOFT... que ya me podrias envitar a mi y te cuento lo de la la hija la Dolores que to er dia anda con el novio.. y que lesveo fumando cosas en el hueco la ejcalera.. y tambien las visisitudes del viaje de solteras que me hise el año pasado te recuerdas? ... en aque cusero tan bonito que gane en la radio!! jeje
Hola, Sandra, soc la Dolors, la que viu al costat de la Puri... en sembla que te raó.. la joventut esta corrupte, es veritat que la meua filla es replega amb un jove a fumar “no se que” al buit de l’escala.. jo la tenc advertida que això no esta be, però es pitjor fer-ho en llocs públics i davant nins petits..
Per cert, la Puri amb va avisar de la Lluïsa, es la meva filla, tenia aquest comportament i el seu consell va ver... “dale una palisa y la dejas bien arregla!”, i jo crec que aquesta classe de problemes no es soluciona amb violència.
Pareix mentida, Sandra, ja ho veus!
A mu mareta: sàpigues que la teva filla, que sóc jo, té molts pocs vicis, i fumar un porret de tant en quant tampoc no és per declarar que tota la joventut està corrupte. Que hi ha joves que tenen un comportament més radical que el meu: botellons, sexe a porrillo, drogues, carreres il·legals, pornografia... Parlant d'aquest darrer tema, li pots dir a la Puri que vigili més d'aprop a la seva pròpia filla, que tothom que tingui un ordinador i pagant amb la VISA la pot veure de 12 a 4 de la matinada, sí, mentre la Puri se pensa que la seva santa filla dorm, passen moltes coses... I així i tot, repeteixo, no es pot dir que la jovintut està corrupte. Mu mareta, que vaig ser voluntària per a anar a llevar xapapote a Galícia, que col·laboro amb la protectora d'animals un pic al mes per a rentar les gàbies dels canets abandonats, que vaig a totes les manifestacions anti-globalisme i anti-taurines, i consti que, tot i fumar un porret o dos en l'any, em considero de la jovintut més sana. Que si m'hagués tocat a mi el crucero, m'hagués anat amb el meu novio i hagués tingut sexo seguro, no com "altres" que, segons diuen, "no dejaron títere con cabeza" en el famós crucero...
Bon Jesús, Sandra, quina sort tenim al nostre edifici, veient la fauna que se passeja per l'edifici veinat!!!! Però sí que és vera, sí, la joventut d'avui és una mena de Doctor Jekyll y Mister Hyde, hi ha la joventut sana que va d'excursions i s'embolica en events com el Festival Mallorca Fantàstica (i altres events culturals i socials ben interessants), la joventut que s'associa per a bones causes, la joventut que es manifesta per causes justes, per la pau, per un planeta millor, la joventut que recicla, la joventut conscient de què el planeta té recursos limitats i la nostra societat actual està caiguent en picat en vicis mortals per a la Humanitat, i d'altra banda la joventut autodestructiva. Ja saps que jo, a la perruqueria, en sento a dir de tots colors, i també passen per les meves mans caps de tot tipus i colors, i aquesta dualitat de la joventut es veu molt bé a la perruqueria!