DIMECRES 18 FEBRER 2009
PROGRAMA 99
"Mamà, marxaré de casa als 40!"

Sandra:
Holaaaaa? Que hi ha algú a casa?....Què estrany...

Carles:
Ah...Hola! Bon vespre Srta. Llabrés...Si, estava llegint a la sala d’ estar...

Sandra:
Ah! I que llegia si es pot saber...?

Carles:
Un llibre que vaig comprar quan era molt jovenet...m’ ha portat tants de records...

Sandra:
A...avui està nostàlgic i do? Com es diu el seu llibre?

Carlos:
Ah! Estic tornant llegir EL CONDE DE MONTECRISTO de Alexandre Dumas...

Sandra:
Ah Diuen que és una de les millors novel·les històrica d’ aventures de tots els temps...

Carlos:
Així és...no l’ ha llegit mai?

Sandra:
No Sr. Riera!Encara no...si bé sé una mica la història.

Carles:
Quina llàstima...és un d’ aquets cent llibres que un ha de llegir abans de morir...Tracta de la justícia, la venjança, la pietat i el perdó. Es sol considerar com el millor treball de Dumas...Sembla que va esser concebuda per alimentar la paciència d’ aquells que tenen la desgràcia de patir mal de presó, de fet Srta Llabrés, no son poques les pel·lícules que tene lloc a una presó i on es menciona o recomana la lectura d’ aquest llibre!

Sandra:
Ah...molt bé ...per`com que encara no m’ han duit a tancar...ja el me deixarà un dia d’ aquets...hi ha tants de llibres que encara no he llegit SR. Riera!

Carles:
Si...aquest es un mal de molts de joves com vostè Srta. Llabrés...i no s’ho prengui a mal! Però es que la gent jove llegeix tant poc...i manco novel·la històrica...

Sandra:
Si...suposo que li he de donar la raó...però se n’ adona de la quantitat de preocupacions que tenen avui dia els joves de la nostra comunitat? Amb això no els estic disculpant...s’ ha de llegir més, sense cap dubte...però la crisi...l’ atur...la vivenda...son problemes molt greus i molt quotidians....Miri, sense anar més enfora...avui horabaixa m’ he topat amb na Marta i m’ ha contat que no li ha quedat més remei que compartir pis si vol sortir de ca els seus pares...i no li dic lo malament que ho està passant...

Carles:
Si, si ...no ho dubto...així com està el tema de les hipoteques...

Sandra:
Ui! Hipoteques, d’això no hem parlem...estam xerrant de llogar un piset o un estudi...una cosa pràctica, vaja! A vist els preus??? Està molt complicada la cosa...i de vegades si trobes un bon preu, la vivenda està en un estat...!!!

Carles:
Si, si...es que la vida és així de graciosa...m’entres baixen les demandes d’ hipoteques degudes directament a la crisi financera que patim...ara la gent torna a l’ altre opció que no va tenir tant èxit fa uns anys...el lloguer!
I els propietaris han vist l’ oportunitat de fer l’ agost....baixen les vendes de cases i pisos?...I do ara pugen els lloguers...!

Sandra:
I tant que han pujat! Es que no sé com la gent pot independitzar-se...aviat la frase més escoltada serà...Mamà m’ aniré als 40!

Carlos:
Aquesta és un altre...adults que conviuen amb els seus progenitors quasi per força...!

Sandra:
Bé, això o...ja li dic...compartir pis amb una o més persones i distribuir-se l’espai de forma salomònica!

Carlos:
No sé jo si m’ hagués anat bé això de compartir habitatge...sempre he estat molt maníac....amb la neteja sobre tot!

Sandra:
Sr. Riera...amb tots els meus respectes...si ho hagués de necessitat ho hagués fet...com fa ara molta gent, així la carrega de la paga de la mensualitat és més bona de dur...

Carlos:
Ja,ja...supòs que si..això si tothom paga a temps! Ara que ha d’ esser molt divertit això de tenir companys de pis..sobre tot els pisos d’ estudiants...

Sandra:
Miri, precisament avui vespre podríem parlar sobre aquesta qüestió que aixeca ampolles...compartir pis per poder pagar el lloguer!

Carlos:
Em sembla un bon tema...molt actual...i qui vindrà?

Sandra:
Doncs miri, en Jordi i en Daniel López que son uns al·lots molt simpàtics que vendràn a explicar- nos com és el seu dia a dia en un pis compartit...i tindrem l’ experiència de més joves en la mateixa situació...També parlarem amb Juan Pérez del Centre D’ Informació Jove de la nostra comunitat...què li sembla? ((SONA LA PORTA)) ja son aquiiiiií!

Carlos:
Molt bé...Aniré a obrir la porta...