DILLUNS 2 FEBRER
GUIÓ PROGRAMA nº 88

Sandra:
Oh estimada meva....quina pinta que du!

Carles:
Ehh....Srta. Llabrés no es passi! Es que venc del meu partidet setmanal de tenis amb els meus amics!

Sandra:
No importa que ho juri...sembla en Manolo Santana en els seus millors temps...

Carles:
Home, ja que estam de celebració podria dir que em semblo a nen Rafa Nadal, no?

Sandra:
Ja,ja,ja,...el nostre Superman? Bé, no sé si se sembla a ell per els seus bíceps, la seva alçada o la seva implacable manera de jugar i no perdre de vista la victòria final...ai....quin partit Sr. Riera i el pobre Federer plorant....

Carles:
Ara que parla de plorar....

Sandra:
No em digui que vostè també va plorar...seria d´emoció,no?

Carles:
Bé... si,si...em vaig emocionar molt per Nadal , si no és això el que volia dir-li...volia dir que avui també he tangut ganes de plorar...

Sandra:
I què ha estat?

Carles:
La violència, Srta Llabrés...la violència que ens revolta i que cada cop sembla que ens té més acorralats...inclús en el món de l’esport! Miri, estàvem en ple partit amb en Miquel , en Barrús i n´Andreu , quan uns joves han començat a barallar- se just al costat...i em sap greu reconèixer-ho, però ens han fet por i hem partit cap a casa!

Sandra:
Què diu ara! Aquesta si que és bona. Ja no sé a on anirem a parar...L’altre dia vaig llegir que varen detenir a 4 joves “red skin” de ultra esquerra seguidors del Atletico Baleares que varen agredir brutalment a un “skin head” (que ja sap que son d’ultra dreta) seguidor del Mallorca...

Carles:
Quina llàstima, en lloc de gaudir del esport i deixar fruir les emocions...n’hi ha que sempre l’han de liar, sinó, no estan contents...De ben segur que moltes d’aquestes bandes o tribus urbanes...o com es diguin...han perdut la solidesa dels valors!

Sandra:
Aquí està el problema Sr.Riera que hi ha joves que ja no tenen cap tipus de valors,,,i això si que fa plorera...

Carles:
Serà que no hi ha coses per fer! Quan jo era més jove no quedava quiet, llògicament, i li puc assegurar que vivia intensament tots els partis de futbol, de tenis, de basket...bono,,,ja sap que som un gran seguidor del Menorca Bàsket...en fi, de tots els esports, i està clar que alguna vegada hi havia trull a les grades, però això que passa algunes vegades ara ...és pitjor que una peli de terror!

Sandra:
Si...però em demano si això dels equips no serà una excusa com qualsevol altre ...

Carles:
Pot estar segura...miri Srta. Llabrés, hauríem d’aclarir alguns punts per entendre l’origen d´aquestes malifetes! Els skinheads o caps rapats...van sorgir a Anglaterra a finals dels anys 60 i amb tot aquest temps han evolucionat més o manco... el que si es sap es que l’escena habitual dels seus membres es la música punk, l´ska, els rude boys, la violència, els oi!, part dels mod i la seva incansable habilitat per ficar- se en bregues liderades per un look agressiu i botes militars...la paraula skinhead pràcticament le veim lligada a agressions feixistes i grups neonazis. Però diuen que tradicionalment i fora dels grans circuits informatius...els vertaders skins han estat sempre al marge d’aquestes actituds racistes i xenòfobes, no sé si això serà veritat!

Sandra:
Caramb Sr. Riera si que en sap de coses! I què hem pot dir dels Red Skin, perque de ben segur que sap alguna cosa...eh?

Carles:
Ah! Aquests son un moviment dels skinhead però amb idees socialistes radicals. El seu nom complet és Red & Anarchist Skin Heads , es a dir Caps rapats vermells i anarquistes o RASH... Militen en zones deprimides i formen grups d’esquerra radical anti-neonazis, el que ha originat molts d’enfrontaments entre pandilles com sembla que és aquest cas! A més a diferència dels altres aquets , es varen formar a Nova York el 1993 per discrepàncies amb els SHARP per les seva neutralitat política. Cercarien defensar “l’autèntica” cultura skinhead, que per ells seria multiracial, i de classe obrera, en front dels neonazis o boneheads...
Tot un món això de les tribus urbanes com pot veure, Srta. Llabrés...complicat...complicat....

Sandra:
Caramb, això si que posa els pels de punta...perque resulta que el jove que va esser agredit fa poques setmanes te una lesío a la columna vertebral molt greu, per mor d´una brutal pallissa...no son bromes! I per si fos poc tot això de les pandilles, sap la darrera, no?

Carles:
La darrera? A què es refereix?

Sandra:
Sap na Maria Jesús Alonso, aquesta al.lota de 14 anys desapareguda fa més d´una setmana al barri valencià de Orriols?

Carles:
Si clar, llegeixo els diaris i veig els noticiaris Srta. Llabrés!

Sandra:
Idò sembla esser que la policia està investigant que la seva desaparició estaria lligada a la seva suposada relació amb una banda de Latin King!

Carles:
I venga més tribus...Es que els joves ja no saben el que significa reunir-se amb els seus amics del barri o col·legi com fèiem al meus temps??? O es que aquest món, cada cop més boix, farà que ens haguem de classificar i catalogar per tribus, grups i subgrups?

Sandra:
Moltes preguntes per mi...Sap el que li dic?

Carles:
Que de ben segur...coneix a qualcú que pot posar llum sobre aquestes espinoses qüestions...m’equivoco?

Sandra:
No! Sr. Riera no s’equivoca...estam esperant a la meva amiga antropòloga. Es diu Gracia Fornieles i d´heu estar a punt d’arribar a ca nostra...