DIMARTS 17 FEBRER 2009
PROGRAMA 98
"PROTEGIM PROU ALS NOSTRES MUSICS I ARTISTES?"

Sandra:
Quina musica més bonaaaaaa!!!! Boneeees Sr. Riera...ja veig que avui està molt musical!

Carles:
Ah...Hola Srta. Llabrés...Si, estava relatxant- me escoltant la bona musica del nostre amic Joan Bibiloni...per cert, ha telefonat i ha deixat un missatge per vostè...

Sandra:
A si? I que ha dit?

Carles:
Ah...que s’ ha anat a Madrid i que no podrà venir avui vespre a ca nostra, però que la telefonarà...Per cert qui de ben segur que ve es el seu altre convidat en Pedro Contreras de Art Acustic Producciones...

Sandra:
Aaaahh...quina monada...i do jo vaig ràpidament a canviar-me el xandall per alguna coseta mes formal...no vull que em vegin així...

Carlos: Com vulgui...ara que estic segur de que no els importaria massa veure-la amb la roba que es posa per fer pilates!

Sandra:
A,,,no,no! No puc rebre a ca nostra en xandall! Sr. Riera...veritat que si vengués a casa un director de teatre o un artista de cinema...no el rebria en sabates d’ esport?

Carlos:
Supòs que no...no quedaria massa elegant...

Sandra:
Sort que m’ entengui...i do la nostra musica i els nostres musics es mereixen un respecte, i esser tractats amb la mateixa dignitat que qualsevol altre artista..... independentment de la seva branca...

Carles:
Ja se per on va! I penso que te tota la raó...no estarà fent referència a un Manifest que els nostres musics i empresaris del sector han presentat a Madrid?

Sandra:
Exacte! L’ altre dia parlava d’ aquest assumpte amb en Joan i la veritat es que ja està bé d’haver de lluitar amb tants de factors en contra per fer sobreviure els drets i oportunitats dels nostres artistes...no ho creu? Per això havia organitzat una vetllada per parlar d’ aquest tema!

Carles:
Ah magnífic...per cert...he llegit alguna cosa darrerament sobre aquesta qüestió...ha sortit en premsa, no?

Sandra:
Si...suposo que aquesta és l’ única manera d’ arribar a la consciència de les institucions corresponents...

Carles:
I....sap exactament en què consisteix aquest manifest?

Sandra: Miri, se la musica...però no la lletra! Per això mateix els havia dit de venir a ca nostra a explicar-nos-ho un poquet...

((l ´escolt...m´estic canviant...))

Carles:
Molt bona idea Srta Llabrés... fasi..fasi...
Com li deia....tinc entès que el col·lectiu de musics i empresaris del sector reclamen una futura llei de la Musica profitosa per tots...ja que troben que reben un tracte de desigualtat en comparació d’altres sectors com el teatre o el cinema, reclamant així el lloc que els pertoca en el món de l’art i la nostra cultura! Miri Srta Llabrés, necessiten veure com les seves necessitats i interessos son ben protegits...natural, no creu? A més pensi que el col·lectiu lligat a l industria de la musica es molt ample i abarca molts de sectors tots ells molt importants per una comunitat turística com la nostra...I ara l’ únic que han fet aquest professionals es anar a la capital a reclamar una promesa feta en temps electoral per l’ actual govern. La necessitat de col·legiar als professionals, una homologació de les llicències per els locals, un Codi de Bones Pràctiques, un Estatut del Music, quotes per la programació de la musica espanyola en els mitjans o ajudes per la rehabilitació i creació d’ espais per la musica en viu ...son només algunes de les exigències d’ aquest Manifest presentat a finals de gener...


Sandra:
Caramb...i no son bromes, eh? Com vostè diu molt bé, la musica es art, i l’ art es cultura, i la cultura es d’ interès general i una bona manera de reforçar els pilars de la nostra important comunitat...s’imagina qualsevol lloc de la nostra ample costa sense la musica?

Carlos:
No , es impossible....sap la quantitat de gent que ve a passar uns dies entre nosaltres per descansar, gaudir de la nostra terra i de les seves
riqueses? Entre d’elles la gran oferta de activitats lúdiques a on la musica es la principal protagonista?

Sandra: Uffffff jo la primera! ....Ja està!
Ja m’he canviat...estic bé?

Carlos:
Perfecte...com sempre Srta Llabrés!

Sandra:
Ara ja veig per què gaudeix tant ara mateix de les cançons dels nostres musics...

Carlos:
No vull mal pensar...però m’entra tristor quan veig que coses tan importants com es el nostra patrimoni cultural es tambaleixa...

Sandra:
Be, ara sabrem més d’ aquesta important qüestió...

Carlos: Si, per cert ja toquen...aniré a obrir...