DILLUNS 16 FEBRER 2009
PROGRAMA 97
"I TU...QUAN TEMPS PERDS A LA FEINA?"

Sandra:
Oh estimada meva...vostè si que no perd el temps Sr. Riera!
Què a passat aquí? AAa...el sofà està canviat de lloc...i (murmurant))...a on ha posat la meva col.lecció de pedres....ah! si...ja la veig!

Carles:
Ah...Hola Srta. Llabrés...si ..la veritat es que si he estat ocupat tot el dia...he aprofitat que vostè no hi era per fer dissabte a fons...i de passada...alguns canvis de mobiliari...
Què tal el cap de setmana a ca na Núria?

Sandra:
Molt bé...ja tenim totes les disfresses cosides..nosaltres tampoc hem perdut el temps! Per cert ni hem feta una per vostè...

Carles:
Ah no, Srta.Llabrés ...jo no hem vestiré d’ animal exòtic del paradís...ni per tot l’ or del món!...alguna cosa més convencional...tal vegada...però d’ això amb les plomes de colorins i un bec taronja de metre i mig ...de cap de les maneres!

Sandra:
Ja,ja,ja,no es preocupi...a vostè l’ hem vestit de palmera...així farà joc amb nosaltres i no es sentirà ridícul...

Carlos:
Ah ! Clar ...quina tonteria...(murmurant) qui es trobaria ridícul amb una enorme funda marró coronada per unes grenyes verdes en forma de fulla (refunfunya) ...ningú ho trobaria ridícul...de ben segur que no!

Sandra:
Ah! Ja enyorava la seva peculiar forma de prendre’ s la vida...bé, canviant de tema...ja veig que ha fet neteja a fons...

Carlos:
Si, si, si...ja sap que a mi no m’ agrada perdre el temps ni un minut..com a d’ altres...

Sandra:
I ara per qui ho diu?

Carles:
Ah ...no ho dic per vostè...es que avui he viscut un episodi una mica desagradable quan he sortit a fer alguns encàrrecs...

Sandra:
I què li ha passat Sr. Riera?

Carles:
I do miri, li contaré! Resulta que ben prest he sortit de casa a cercar bosses per l’ aspiradora, ...ho recorda que les havíem acabat?ah! i la garantia del secador...a dur el seu abric verd a la tintoreria...passar per la llibreria a recollir el col·leccionable ...i també...de pas aturar-me a demanar hora al especialista...

Sandra:
I...

Carles:
I....que avui me n’he adonat de la quantitat de coses que fa la gent en horari de treball i que repercuteix considerablement en el seu rendiment...

Sandra:
Què passa que tothom era a fumar?
Carles:
No..bé no sé si tothom era a fumar...esper que no...que és molt dolent per la salut!...però ...vull dir que la gent treballadora te el mal vici de perdre el temps tontament... i els altres..NO HEM TENIM DE TEMPS PER PERDRE! M’ entén Srta. Llabrés?

Sandra:
Si, l’ entenc...però no importa que s’ exalti d’ aquesta manera...a més..vull pensar que no tothom per el temps perquè vol....generalitzar és dolent Sr. Riera!

Carles:
Miri, jo no sé si avui he estat més observador que d’ altres dies ..això...o es que he tingut mala sort...miri..la meva primera aturada ha estat a la tenda d’electrodomèstics, he comprat les bosses per l’aspirador , fins aquí bé...després he demanat que m’emplenessin la garantia del secador que vaig comprar fa quinze dies...i aquí la cosa ja no ha anat tant bé...perquè resulta que l’ empleat m’ ha dit que la persona que s’ encarregava de les garanties havia sortit a berenar...i jo he pensat...bé...esperaré uns minuts...MINUTS? ha passat quasi un hora...
Després de no poca paciència he pogut recollir el meu document... perquè a sobre el senyor en qüestió anava a poc a poc...
Una estona més tard entrava a dins la tintoreria quan una senyoreta molt simpàtica s’ha emportat el meu tiquet per anar a cercar el seu abric i després d’ una bona estona d’ espera ha sortit una persona distinta per demanar- me que si recordava del numero perquè acabaven de perdre el meu tiquet....si li acabava de donar! Es tan difícil estar atent amb el que un fa?...

Sandra:
respiri...respiri....

Carlos:
Després de comprovar que tinc mes paciència de la que em creia... m’he dirigit a la llibreria i he trobat a la al·loteta del mostrador com hipnotitzada a davant de la pantalla de l’ ordinador..he hagut de tossir tres vegades abans de que alcés els ulls cap a mi i repetir-li al manco dues vegades el que volia..i no es pensi que hagi estat fàcil perquè ha contestat al seu telèfon mòbil i ha mantingut una llarga conversa mentre intentava trobar els meus col·leccionables de pesca...fins que els m’ ha duit al mostrador... i quina sorpresa la meva...allà estaven dues setmanes completes de fascículs de punt de creu...Srta. Llabrés , s’ ho pot creure? Havia apuntat malament el meu encàrrec....i després quan ja pensava que no podia anar el dia a pitjor he anat a demanar hora a un especialista mecànic i m`han dit que començaven una vaga de tres dies per demanar no sé qué...en fi! Què vol que li digui...

Sandra:
Be...això serà que ha tengut mala sort...ho que és dilluns!

Carlos:
Si, si, EXCUSES! (enfadat) ....Excuses Srta. Llabrés... sap que el nostre país només l’ any passat se varen pèrdre un caramull de’ hores en els llocs de treball?

Sandra: Ah si? Hi ha gent que estudia aquestes coses?

Carles: i do si...!

Sandra:
Ai Sr. Riera quines coses...! Miri estic segura de que avui no ha estat gens fàcil per vostè...

Carlos:
Però gens ni mica, ja li dic jo!

Sandra:
Venga canviï la cara homo! Tinc una bona notícia...tinc dues amigues que ses poden sumar a la nostra interessant conversa...ara els hi envio un missatget perque venguin a casa si poden....

Carlos:
Ah!....I qui son les seves amigues, si es pot saber?

Sandra:
Ui...miri son na Yolanda i na Sara que son Cap de Recursos Humans i Gerent d’empresa respectivament...qui millor que elles per parlar de tot això del temps i la feina????

Carlos: és una idea sensacional ...que venguin que venguin i que me expliquin què m’ ha passat avui a mi!!!

Sandra:
De totes maneres li puc fer una pregunteta sense malícia?

Carlos:
Clar! Vostè pregunti el que vulgui Srta .Llabrés...

Sandra:
Vol dir que vostè mai ha perdut el temps en el seu horari laboral??

Carlos:
El dubte ofen ...Srta Llabrés...ja sap que jo som molt faner ...pero molt...i si em paro alguna estona..es només per el més just i necessari...ja m’ entén! (sona el timbre) Ah! Aniré a obrir la porta...